La fotocòpia de la fotocòpia
BarcelonaaixísíLa parella d’avui és com quan anaves a l’institut i volies els apunts del llest de la classe però no era amic teu. Com que eren molt preuats, els seus apunts anaven igual els bitllets de cinc, passant per totes les mans, i al final arribaven a les teves tot i que, esclar, masegats i una mica il·legibles: la fotocòpia de la fotocòpia no és l’original, mai de la vida. I això és exactament el que passa amb els estilismes que han lluït aquesta setmana Léa Seydoux (01) i Diane Kruger (02), que un és l’original i l’altre una còpia borrosa.
Fixem-nos en l’autèntic: Seydoux, a la gran estrena dilluns a Londres de la nova pel·lícula de James Bond, Spectre, va portar aquest vestit de lluentons daurats i platejats firmat per Prada. De patró senzill i sense més adorns que un cinturó també de lluentons, el vestit és molt elegant, i això no acostuma a passar gaire quan entrem en la secció brilli-brilli dels vestits de nit perquè la línia entre elegant i xaró en aquest cas és molt fina i al final hi ha molta patinadora sobre gel frustrada a les catifes vermelles d’arreu.
¿Com es pot ser senzilla i elegant quan vas forrada amb milers de lluentons? Doncs conservant una silueta simple i sòbria, evitant els volums perquè llavors l’analogia amb la bola de discoteca és instantània i, en aquest cas, fent que els lluentons estiguin arrenglerats en vertical i pentinats cap amunt per conservar certa sensació d’ordre. Deixant, en definitiva, que els lluentons llueixin amb tota la seva esplendor, que per això els van fer.
Per arrodonir el look, uns bucles rossos molt d’estrella de Hollywood, amb la clenxa al costat i una cabellera ben compacta encara que tingui moviment, i maquillatge d’ulls de gat amb ombres irisades que il·luminen el rostre. La manicura negra és prescindible, si bé és l’únic detall d’aquest conjunt que ubica Seydoux al segle XXI. Poca cosa més, perquè “la simplicitat és la màxima sofisticació”, com va dir Leonardo da Vinci.
aixínoI ara passem a la fotocòpia: l’actriu Diane Kruger encarna el vol i dol de la setmana amb aquest megamix incomprensible. Va dur-lo als premis que la revista In Style va entregar dilluns a Los Angeles i està firmat per Preen, que deuen estar orgullosos del seu disseny però vaja, és com tot i res: un minivestit de ratlles marineres a sota d’una transparència floral barroca de tons daurats i tot amb talls a les espatlles i el costat esquerre. Si pretenia ser elegant, fracassa estrepitosament; si volia ser modern, no ens poden fer creure que la modernor és barrejar, posar-s’ho tot junt i avall. El pentinat vol ser una reinvenció del clàssic bucle de Hollywood però llepat, i és molt desafavoridor, gairebé tant com la llargada del vestit, que la fa semblar baixa malgrat el pam de taló. Per oblidar.
