El govern britànic defensa la BBC però no aclareix si s'ha de disculpar amb Trump

La ministra britànica de Cultura, Lisa Nandy, ha defensat aquest dimarts, a la Cambra dels Comuns, el paper central de la BBC "en la vida democràtica i cultural del país". Ho ha fet en la seva primera compareixença després de l’escàndol arran de l'episodi manipulat de Panorama sobre Donald Trump, emès el novembre de l'any passat, i que va provocar diumenge al vespre la dimissió del director general i de la cap d'informatius, Tim Davie i Deborah Turness.

Nandy ha descrit la BBC com "una institució nacional que ens pertany a tots nosaltres i "una llum" en mig d'un paisatge mediàtic global en uns moments en què "les línies entre fets i opinions, entre informació i pamflet, es difuminen perillosament". Però preguntada per un membre de l'oposició, el diputat conservador Nigel Huddleston, molt més crític amb la institució, sobre si cal disculpar-se amb el president dels Estats Units per evitar haver de fer front a una demanda de mil milions de dòlars, Nandy ha fet cas omís, sense pronunciar-s'hi. Per la seva banda, el director sortint, Tim Davie, ha defensat el paper dels periodistes de la casa en un discurs adreçat a l'staff i en declaracions públiques en arribar a la Broadcasting House del centre de Londres.

Mentrestant, el rellotge continua corrent, perquè el límit de temps que Trump ha donat abans de tirar endavant la reclamació és divendres, a les 17 h, hora de Washington. Molts advocats especialitzats en litigis entre i amb mitjans de comunicació, però, han intervingut en diferents diaris i televisions britàniques assegurant que la demanda tindria poques possibilitats. La raó és que la manipulació barroera de les paraules del republicà, amb l'edició de fragments del seu discurs del 6 de gener del 2021 separats per 50 minuts, no pot amagar totes les declaracions anteriors del president, responsable últim de l'assalt al Capitoli.

D'altra banda, el to de la ministra ha sigut, en general, més autocrític que defensiu, fins al punt que ha exposat la seva "frustració" per haver hagut d’intervenir recentment diverses vegades al Parlament per qüestions relacionades amb la BBC. Al mateix temps, ha reconegut que "els canvis a la cúpula de l’organització no són la solució". I ha anunciat que els membres del comitè d'estàndards editorials de la BBC compareixeran davant dels diputats per declarar sobre la crisi actual.

La responsable del departament sí que ha reconegut que "cal afrontar seriosament els errors editorials comesos" i ha recordat que el president de la corporació, Samir Shah, els "ha acceptat", al mateix temps que s’ha compromès a actuar "de manera ferma, ràpida i transparent". I segons Nandy, aquestes disculpes són només "el primer pas" d’un procés de revisió més ampli.

Atacs des de l'esquerra i la dreta

"El govern ha d’afrontar la situació, però també ha de preservar el que fa la BBC, una de les institucions més estimades i respectades del país", ha afirmat. I tot i les crítiques rebudes "tant des de l’esquerra com des de la dreta", Nandy ha destacat que la corporació continua sent "una de les fonts d’informació més fiables del Regne Unit". I ha advertit també: "Els qui ataquen la BBC per no expressar els punts de vista que comparteixen haurien de recordar que hi ha una diferència fonamental entre assenyalar errors editorials i atacar la institució mateixa".

La ministra també ha anunciat l’inici d’una "revisió en profunditat" per definir el paper i el finançament de la BBC durant la pròxima dècada, que culminarà amb la renovació de la Carta Reial que regula l’organisme i que ha d'entrar en vigor l'1 de gener del 2028. En les pròximes setmanes, el govern publicarà un llibre blanc i obrirà una consulta pública per recollir opinions sobre el futur del servei públic audiovisual. "El nostre objectiu és garantir que la BBC continuï sent independent, que reti comptes davant del públic i que sigui capaç de mantenir la seva missió d’informar, educar i entretenir en el segle XXI", diu la ministra.

El debat parlamentari ha mostrat la divisió política que envolta la corporació. Així, el conservador Huddleston ha acusat la BBC de trobar-se "en un lamentable embolic per culpa seva". Huddleston també ha destacat "un nombre creixent d’exemples d'informació esbiaixada", entre els quals ha citat la cobertura del conflicte a Gaza, el tractament de les qüestions de gènere i l’ús de dades "facilitades per Hamàs".

Els liberals demòcrates, en canvi, han advertit que "l’escàndol és utilitzat com una arma política pels enemics de la BBC". Alguns diputats laboristes han coincidit amb aquesta visió i han assenyalat la presència de figures polítiques dins del consell de govern, com Robbie Gibb, exdirector de comunicació de l'ex primera ministra conservadora Theresa May, com a possible font de parcialitat a la cúspide de la cadena.

Nandy ha recordat que "les decisions editorials i de governança interna" són competència exclusiva del consell de la BBC, i que el govern "no pot ni ha d’interferir-hi". Tanmateix, ha insistit que el moment actual exigeix "reformes que reforcin la independència de la corporació davant de qualsevol pressió política o econòmica".