Hispanofòbia és el que jo dic que és hispanofòbia

Si Arquimedes fos viu avui, ja no diria allò de “Doneu-me un punt de suport i mouré el món” per promocionar la seva palanca a cap telebotiga. Més aviat diria “Doneu-me unes sigles i mouré l’opinió pública”. El Confidencial explica en una notícia que “les receptes de Sánchez no funcionen” i que “augmenten els incidents d’odi polític i ideològic a Catalunya”. En concret, diu, “els delictes d’hispanofòbia representen ja la meitat dels casos de violència política”. Un cop llegeixes la peça no queda gens clar si parlen efectivament de delictes o d’incidents, i tampoc detallen qui defineix aquests presumptes incidents i, sobretot, quines formes de detecció s’han emprat. A l’hora de criminalitzar el catalanisme no ens posarem finolis, esclar.

I quina credibilitat tenen les dades? Aquí és on entra en joc el poder de la sigla. Els articles recorden que són les conclusions d’un estudi signat per l’anomenat Observatorio Cívico de la Violencia Política en Cataluña. Molta majúscula, que sempre fa important. I la paraula cívic, que desprèn pudor de socarrim perquè l’acostumen a carregar ufanosos justament els qui més han tensionat lingüísticament el país. És aquell espanyolisme paradoxal, que s’omple la boca defensant el bilingüisme mentre intenta escombrar el català de les escoles, el que convoca manifestacions per la tolerància on es veuen símbols nazis, etcètera. L'Observatorio en qüestió és una iniciativa de l’associació Impulso Ciudadano, entitat presidida per José Domingo, exparlamentari de Ciutadans i que també ha col·laborat amb Societat Civil Catalana i amb l’Asociación por la Tolerancia. Vaja, que l’autoritat de l’esmentat Observatorio per determinar qui pateix violència política és, si fa no fa, la mateixa que tindria Vinícius com a jurat de la Pilota d’Or.