Pareu màquines 29/11/2023

Insultar surt a compte, carallot

2 min

Ara que la temperatura, també verbal, del debat polític ha contribuït a l’escalfament global (de l’estat d’ànim), val la pena recuperar unes dades del grup Media Matters per entendre la responsabilitat dels mitjans a l’hora d’afavorir els populismes pintorescos, generalment de dreta o més enllà. Aquest observatori mediàtic va mesurar quina cobertura mediàtica es va donar a les paraules de Hillary Clinton, quan va dir allò que la meitat dels votants de Trump eren “deplorables”. I aleshores va fer el mateix càlcul per quan Trump va dir que els seus oponents polítics eren “escurçons”. La paraula fa de mal traduir –l’original era vermin– però enllaça lamentablement amb les retòriques dels dictadors: elements que cal aixafar i anihilar. En el cas de la premsa, la proporció va ser de 29 a 1, en favor de Clinton. Quant a la televisió, el comentari dels deplorables va obtenir vuit vegades més esments que el dels escurçons. És interessant que fins i tot la CNN o la MSNBC, considerades més que properes als progressistes, hagin dedicat moltíssims més minuts a la sortida de to de la candidata demòcrata.

Trump i Clinton, en un debat televisat.

La conclusió és clara: fer el bully compensa i la mala educació és divisa ben cotitzada (gràcies, Elon!). Si el teu contrincant t’ignora, pots fer campanya a partir de l’insult, denigrant l’oponent (i el debat polític, de passada) mentre apel·les als baixos instints. Si el candidat diguem-ne del sistema s’hi torna, aleshores la sorpresa farà que el cicle informatiu giri una bona estona entorn de la seva sortida de to. És a dir, el primer insult surt car, però l’insult sistemàtic té un cost marginal residual, en l’esfera dels mitjans. I és efectiu a les xarxes. La premsa hauria de ser conscient d’aquest efecte, si vol contribuir al retorn del debat polític a les molt més bevibles aigües del contrast de dades i arguments.

stats