BarcelonaDurant setze anys, Jon Stewart va ser un dels còmics més àcids a l'hora de comentar l'actualitat americana, al capdavant del seu informatiu satíric The Daily Show. Però quan, en la intimitat del camerino, examinava si havia aconseguit millorar algun dels assumptes recurrents sobre els quals havia fet broma, constatava que no era el cas. De fet, va abandonar el programa l'any 2015, quan Donald Trump era encara només un magnat fanfarró i estrident que va postular-se per presidir els Estats Units, davant la incredulitat de tothom. Sis anys i un malson per a molts després, Stewart torna al mitjà televisiu amb The problem with Jon Stewart, una nova sèrie i podcast que arriba a AppleTV aquest dijous.
Inscriu-te a la newsletter Sèries
Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi
"Què m'ha passat a la cara?!", exclama el presentador en un dels clips que promociona el seu nou xou. Certament, se'l veu més envellit als seus canosos 58 anys, però rere l'autoironia el clip busca transmetre la idea que aquell Stewart combatent ha deixat pas a un periodista més reflexiu i madur, començant pel format del programa, que ja no serà diari i de mitja hora, sinó quinzenal i d'una hora de durada. Però el canvi fonamental és la voluntat de ser constructiu. Cada episodi se centrarà en una qüestió concreta i, sense renunciar a l'humor, reunirà testimonis per apamar l'abast del problema, a més d'assenyalar quins canvis concrets podrien millorar una determinada situació.
El primer episodi és tota una declaració d'intencions sobre la voluntat de superar el bipartidisme polaritzador que ha caracteritzat els últims anys de la política americana (i mundial). Tot i que Stewart està clarament arrenglerat cap a posicions progressistes, el debut se centra en l'exèrcit –una institució més venerada pels conservadors– i, específicament, en com el país té una ànima militarista però, alhora, abandona els seus veterans. Un dels angles que s'explora són els nombrosos problemes de salut detectats en soldats que han viscut en campaments on la crema de residus els ha exposat a uns fums gens saludables.
El segon episodi es titula Llibertat i reflexiona sobre la coherència dels antivacunes que critiquen les renúncies, tenint en compte que si es demana el sacrifici individual és per assegurar la llibertat col·lectiva. A partir d'aquí, l'episodi es fixa en com en països arreu del món es produeix aquest mateix esquema en què una part bel·ligerant de la població es nega a assumir una petita minva del seu privilegi a canvi d'un benefici col·lectiu més important.
El fitxatge pluriennal de Stewart per part d'AppleTV+ arriba després d'una col·laboració no gaire fructífera del còmic amb HBO. El novembre del 2015 va signar-hi un contracte per quatre anys i un dels projectes estrella consistia en una sèrie de dibuixos animats que parodiés un canal de notícies televisiu, amb un portal associat farcit de notícies falses. Tot i que ja s'havia fixat una data d'estrena, es va anar movent fins que, finalment, va arribar el temut comunicat de cancel·lació, argüint que era "massa dificultós" de produir. El juliol del 2017 la plataforma va anunciar a bombo i platerets que Stewart gravaria el seu primer monòleg des del 1996 i que l'espectacle de stand up comedy es podria veure a la tardor. Aquest projecte tampoc no va veure la llum del dia.
Fora de la HBO, Stewart sí que va aconseguir que un projecte seu veiés la llum: la pel·lícula Irresistible, que va dirigir. El film es movia dins d'un terreny ben conegut per ell, ja que era una sàtira política entorn d’un estrateg del partit demòcrata en hores baixes (interpretat per Steve Carell) que ajudava un veterà retirat (Chris Cooper) a presentar-se com a alcalde en una ciutat petita i conservadora de Wisconsin. Aquesta història fictícia es va estrenar l'estiu del 2020, en plena pandèmia, amb uns resultats de lloguer online notables, però unes crítiques generalment negatives.
L'ombra de 'The Daily Show' és allargada
Tot i que el primer presentador de The Daily Show va ser Craig Kilborn, l'èxit del programa i la seva internacionalització no van arribar fins que Jon Stewart en va agafar la batuta. Durant els seus setze anys al capdavant, va guanyar fins a 24 Emmy, incloent-hi deu premis consecutius com a millor programa de comèdia. Però, a més, va ser una plataforma des de la qual van impulsar la seva carrera alguns dels còmics més cèlebres de l'actualitat.
És el cas de Stephen Colbert, que va donar-se a conèixer primer com a col·laborador, encarnant la paròdia d'un comentarista conservador, i ha acabat sent el presentador del late show més seguit actualment a la televisió dels Estats Units, a la CBS. I el substitut de Stewart quan feia vacances era un jovenet d'accent british i cara de setciències anomenat John Oliver, actual director i presentador de Last Week Tonight, un dels programes de comentari sobre actualitat més mordaços i ben informats de la televisió de pagament, en aquest cas a HBO. Samantha Bee, que va ser la col·laboradora més longeva i que també va marxar el 2015, ho va fer per liderar un format propi amb el seu nom: Full Frontal with Samantha Bee.
