'El Jueves’ i la utilització de l’odi per part de Vox
Un tuit del compte oficial de Vox a Espanya contenia la fotografia de Ricardo Rodrigo Amar, president de RBA i, per tant, editor últim del setmanari humorístic El Jueves. El text deia: "La revista difon odi contra milions d'espanyols cada dia. És possible que molts li comencin a exigir responsabilitats quan el vegin sortir del seu despatx de la Diagonal de Barcelona". El problema no és que sigui un assenyalament, només, sinó que hi ha implícita una invitació, una crida a l'acció rere aquest sinistre "és possible". Formalment, a increpar-lo a la sortida de la seva feina. Però ja sabem que les turbes feixistoides rares vegades es conformen amb llançar quatre insults. És possible que la revista El Jueves ofengui molts voxistes, amb les seves sèries humorístiques sobre els fatxes. El problema –per a ells– és que la publicació té tot el dret a fer-ho. En canvi, aquesta crida a l'acció, de difícil controlabilitat, és com a mínim una irresponsabilitat i com a màxim una incitació a delinquir. Si a Vox no li agraden les vinyetes d'El Jueves, pot dedicar unes quantes tardes a estudiar el Codi Penal i mirar si les seves llàgrimes –ai, la derechita llorona– troben aixopluc en algun jutjat. Per cert, ¿aquests no eren els adalils de la llibertat? La invocaven, per exemple, perquè els pares de persones homosexuals les puguin dur a aquestes aberracions anomenades teràpies de reconversió. O per treure’s la mascareta i escampar el virus –el literal i el de la ignorància– alegrement. ¿Ara no poden suportar unes vinyetes?
Estic convençut que als líders de Vox, en realitat, els rellisquen les caricatures d'El Jueves. Però saben que les poden instrumentalitzar per seguir configurant el model de societat que proposen, de multitud enfurismada, torxes enceses i camises curtes de talla. I això es fa gràcies tant a les xarxes com als inefables mitjans que parlen del bloque de centroderecha.
