Una de les sèries de més èxit a Netflix aquesta setmana és Victoria Beckham, una docusèrie sobre la dissenyadora de moda que va formar part d’un dels grups musicals més populars dels noranta, les Spice Girls. Al llarg de les dècades, el seu matrimoni amb David Beckham li ha garantit una continuïtat mediàtica molt perseguida pels fotògrafs. El 2023, la sèrie documental Beckham de Neftlix, centrada sobretot en la vida del futbolista, va evidenciar que les escenes en què participava Victoria van convertir-se en virals i es van aprofitar per promocionar la producció. La frivolitat d’ella barrejada amb una mena de falsa innocència provocaven una subtil comicitat en el matrimoni més posh. Dos anys després, la plataforma ha volgut acabar de treure partit al personatge secundari convertint-lo en protagonista. En aquests tres capítols ja no es parla de les infidelitats del seu marit, perquè ja va passar la penitència amb la producció anterior. La sèrie recorre la seva trajectòria personal i professional alternant-ho amb el compte enrere de la seva desfilada de la seva nova col·lecció a la Paris Fashion Week.
Victoria Beckham pot provocar curiositat i perplexitat, rebuig i indulgència. Tot i els extraordinaris privilegis que l’han acompanyat els darrers trenta anys de la seva vida, la dissenyadora té el do de presentar-se sempre com una víctima: de la indústria cultural, del fervor mediàtic, dels judicis de la premsa i de l’elit del món de la moda. Ella va ser la menystinguda a l’escola, la que no encaixava a l’escenari, l’esposa permanentment incompresa, la figura escrutada i la mai prou valorada. Sosté sempre un relat vinculat al lament. No li falta part de raó com a personatge situat a l’epicentre d’un negoci de l’entreteniment masclista i sense escrúpols.
Dirigida per Nadia Hallgren, aquesta minisèrie documental també juga, com tantes altres, a explotar la intimitat de grans estrelles buscant les fissures que les humanitzin. Després de dècades intentant potenciar una idea de màxima perfecció, sobretot a través del seu cos, ara cal explorar la seva vulnerabilitat per justificar-se. El cos de Victoria Beckham passa de ser un maniquí a un espai de conflicte interior. També un camp de batalla contra ella mateixa: un espai de control i privació de les expressions facials, les emocions, la ingesta d’aliments, les inseguretats i les llàgrimes. Una persona regida sempre pels codis: familiars, de l’estètica, de l’elegància, de la cosmètica, de la imatge pública i de la moda. La gran protagonista és una escultura de marbre, duresa i fragilitat a la vegada, que intenta mostrar-se i contenir-se alhora, enmig d’una maquinària que sent que li és hostil.
Victoria Beckham contribueix a aquesta narrativa d’autoconstrucció i culmina aquesta gran obra constant d’esculpir la seva identitat. La minisèrie és un artefacte de propaganda i màrqueting indiscutible en què el cos d'ella continua sent el segell distintiu.
