Després de la desfilada grotesca de dilluns, l’esperpent de La familia de la tele continuava dimarts amb l’emissió regular de plató. Un xou en què, davant les audiències mediocres de l’estrena, van haver de recórrer a les misèries pròpies del Sálvame: des d’explotar les xafarderies de la filla de la Pantoja fins a un melodrama lacrimogen amb Lídia Lozano.
La deriva xarona i decadent de l’entreteniment de la cadena, però, ha tingut implicacions més greus a la televisió pública. Els Telediarios fan nosa als responsables del canal. És fàcil comprovar-ho veient que, des d’aquest dilluns, l’edició del migdia –el Telediario 1– l’han escurçat vint-i-cinc minuts. Fins ara durava una hora. Ara només trenta-cinc minuts. El canvi s’ha aplicat, quina casualitat, coincidint amb l’arribada, a toc de gaita i plateret, de La familia de la tele. Es podria pensar que aquesta retallada (que en cap cas és anecdòtica) obeeix a un canvi de plantejaments informatius, o a una nova orientació de l’enfocament de les notícies, o a una adaptació que cedeix espai als formats digitals o al canal 24h. Però hi ha un antecedent clar que és sospitós.
Quan La revuelta es va estrenar a La 1, l’edició del vespre del Telediario també es va escurçar vint minuts. Dels seixanta originals va passar a quaranta minuts. El canvi va coincidir amb l’inici de les emissions del programa de Broncano. En aquest cas és fàcil comprovar que la decisió no obeïa a un replantejament informatiu. I és que els divendres dels primers mesos, quan no s’emetia La revuelta, el Telediario continuava durant seixanta minuts.
La retallada dels Telediarios, per tant, té un objectiu vinculat directament amb les audiències i la lluita pel ràting per fer competir els nous formats d’entreteniment amb els de les cadenes rivals.
No és estrany concloure que els informatius fan nosa als responsables de la cadena. Ja fa anys que aquesta deriva xarona en l’entreteniment és palpable. Que si Benidorm Fest, que si la degeneració dels continguts de Master Chef, que si el bombo de Broncano... Amb la priorització de La familia de la tele i gastant-se mig milió d’euros en la desfilada, la direcció s’ha coronat. No és casualitat. El nou director de continguts de RTVE, Sergio Calderón, és un exdirectiu de Mediaset, format en màrqueting i gestió comercial i especialitzat en estudis d’audiències. A Mediaset va ser el responsable de canals com Divinity, Energy i BeMad, cadenes temàtiques de la TDT amb una estructura de programació i de continguts que no tenen res a veure amb les necessitats i els estàndards d’una televisió pública.
L’elecció a La 1 d’un entreteniment vulgar i pobre en valors que prioritza les xifres d’audiència no és innòcua. Retallar els Telediarios tampoc. Són els preliminars de la decadència del mitjà, perquè els informatius són el gran bastió d’una televisió pública i el que justifica la seva funció.
