Llarena riu o Llarena plora?
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha emès el seu veredicte, que sembla redactat a Galícia, ja que la premsa no es posa del tot d’acord si l’escala de l’extradició de Puigdemont fa pujada o baixada. A Madrid tendeixen a veure-hi un aval a les tesis de Llarena, ja que la resolució subratlla que cap país comunitari pot negar-se a lliurar algú a qui es reclama per la via d’una euroordre adduint manca de competència de l’òrgan emissor. És a dir, que Bèlgica perd la possibilitat d’invocar l’entrega dels responsables de l’1-O dient que els hauria de jutjar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no el Suprem. L’eufòria es nota en titulars com ara: “La justícia europea dona la raó a Llarena i aplana el camí per a l’entrega de Puigdemont”, a la web de RTVE. Ara bé, hi ha matisos, hi ha peròs, hi ha objeccions. Hi ha partit, en definitiva, perquè el TSJUE diu que això és així sempre que no es demostrin “deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial”. I aquí és on la magistratura espanyola hauria de començar a tremolar. També els mitjans que li fan costat. Potser per això l'Abc obria amb una cita (“Puigdemont havia de ser lliurat a Espanya”) que no apareix a la resolució i han acabat per treure-la.
De fet, altres titulars són bastant més cautes (les cursives són meves): “La justícia europea avala parcialment Llarena” (Eldiario.es) o “El TJUE fa equilibris [...] i dona marge als exiliats per defensar-se” (Nació). En les ganes de vendre la pell de Puigdemont abans de capturar-lo hi ha, precisament, el principal argument per sospitar que Llarena&Co no busquen fer justícia, sinó que han emprès una sinistra partida de caça perquè ja han convertit l'assumpte en una qüestió d’honor.
