Al llit, al sofà o sobre el marbre de la cuina

Les narratives de la política imiten sovint les de la ficció, així que els que hem mamat prou pantalla ens mirem amb escepticisme tota aquesta crisi amb llàgrimes de cocodril entre el PP i Vox, tan oportuna en temps preelectorals. Que ja no s’estimen, ens diuen. Però només cal haver vist quatre comèdies romàntiques per saber que els guionistes tenen a punt l’escena de la reconciliació, que s’esdevindrà al llit, al sofà o sobre el marbre de la cuina.

Tant El Mundo com El País recullen els missatges de WhatsApp entre els dos partits. “Ho heu dinamitat tot, ja no renunciem a la vicepresidència”, titula el primer. “Ho sentim, hem d’exigir entrar al govern”, rebla el segon. Hi ha un punt de passivitat-agressivitat molt cinematogràfica. Els missatges en què es reparteix el poder a cop de missatget traspuen un to dolorosament humà i melodramàtic. La popular María Guardiola, per exemple, pateix un ghosting de manual: “És esgotador haver d’esperar 24 hores perquè contestis un WhatsApp. Asseguem-nos a parlar d’una vegada”. Pur culebrot: només es podrien millorar amb emojis sentits i algun gif irònic. Mentrestant, el socialista Guillermo Fernández Vara es presenta a la investidura per, com a mínim, engegar el cronòmetre del compte enrere per a la repetició electoral. És l’amic simpàtic que al final del vodevil, tot i ser bon nano, acaba més sol que l'una perquè la seva única funció al guió era catalitzar la retrobada –al llit, al sofà, al marbre de la cuina– dels dos protagonistes. I, si hi posem una mica més de distància, l’afer permet constatar una vegada més com el Madrid polític i mediàtic es mira tota la perifèria, nacionalista o no, com un laboratori infantil del Quimicefa, subjugat a la Gran Política Estatal. Això també és recentralització i hi juga tant l’esquerra com la dreta.