Madrid potser és de Felip, però Itàlia és de Letícia

El rei torna a fer un quatre de quatre al quiosc de Madrid. Tots els diaris converteixen en foto de portada la seva intervenció al Quirinal italià, mentre que a Catalunya només La Vanguardia recull el tema, però en un mòdul menor. Hi ha coincidència entre els mitjans de Villa y Corte de destacar el caràcter històric de la seva intervenció, i totes les cobertures destaquen sobretot una frase dita pel monarca: “Hi ha passats que no han de repetir-se ni en caricatura”. Qui s’ha de donar per al·ludit? Ah, chi lo sa. És el sublim art de la frase règia, que pot ser prou ambigua perquè te la comprin diaris tant d’esquerres com de dretes. Tot això, recordem-ho, mentre se li imposava a Giorgia Meloni la Gran Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica. Que no volies passat? Doncs dues tasses.

¿I a Itàlia? Poca cobertura del que a Madrid s’ha venut amb tanta pompa. A La Stampa, per exemple, tot just una fotonotícia. El Corriere della Sera sí que hi dedica una peça, però en parla amb termes més coloristes que polítics. La frase sobre el passat que ha aconseguit totes les portades a Madrid aquí queda relegada al penúltim paràgraf. En canvi, la crònica s’inicia amb perles com: “Letícia, l’experiodista que els italians recordàvem entre llàgrimes i vestida de negre entre les runes valencianes, va reaparèixer guapíssima per l’escaleta de l’avió, in total white com s’adiu a una reina catòlica”. El mateix passa amb la crònica de La Repubblica, que està igualment tenyida de rosa i arrenca amb “La visita dels reis veïns Felip i Letícia va tenir el fulgor dels actors”. La construcció mediàtica de Felip com a estadista d’influència internacional es construeix en bona part gràcies a moments així, en els quals un periodisme cortesà basteix un acte diplomàtic –un passeig, per solemne que sigui– fins a convertir-lo en un sabonós acte de transcendència política.