Màfia i Església es donen la mà a ‘Suburra’

BarcelonaEl sexe, la droga i el crim són les monedes de canvi habitual al poble de la costa de Roma en el qual s’ambienta Suburra, la primera sèrie italiana de Netflix que, des d’avui, està disponible a la plataforma. Aquests tres elements són una part essencial d’un relat “bell i molt violent” sobre els lligams de la màfia amb el Vaticà i la religió, segons Michele Placido, director de dos dels deu capítols de què consta la ficció.

Suburra és una preqüela de la pel·lícula del mateix títol estrenada l’any 2015. Les dues ficcions audiovisuals agafen com a base la novel·la homònima del periodista Carlo Bonini i el magistrat Giancarlo De Cataldo sobre el crim organitzat i els seus vincles amb la corrupció política. Segons Gina Gardini, productora de la pel·lícula i de la sèrie, una de les principals diferències entre la versió cinematogràfica i la televisiva és el component emocional, molt més evident en la segona. “Tot i que hi vaig treballar durant dos anys, un cop la vam acabar em va sorprendre que gran part de la història estava guiada pels sentiments”, explica Gardini. Aquest aspecte va ser un dels que va fer que la plataforma s’interessés pel projecte. “A Netflix els agradaven molt els personatges. Els va encantar que Suburra fos emocional, que tingués una perspectiva àmplia i que els temes que s’hi tracten siguin universals”, assegura.

La seducció del poder

Els protagonistes de la sèrie són tres joves -interpretats per Alessandro Borghi, Giacomo Ferrara i Eduardo Valdarnini- que, tot i ser de procedències socials molt diferents, acaben sent peces del mateix intricat joc de poder i violència. La història de l’Aureliano, l’Spadino i el Lele té com a teló de fons una trama de corrupció política que involucra l’alcalde de Roma, que malgrat haver dimitit no pot deixar l’Ajuntament fins que hagin passat vint dies. Durant aquest lapse de temps, tres setmanes del 2008, es desenvoluparan les negociacions per a la construcció d’un gran edifici a la costa de la ciutat, un negoci immobiliari del qual tothom vol un tros, inclòs el Vaticà, que és propietari del terreny en disputa. La història es basa lliurement en la batalla criminal real per dominar la ciutat costanera d’Òstia i convertir-la en un paradís del joc.

“En un món marcat per la incertesa, tenir el poder de portar les regnes del teu destí i controlar la teva vida és un desig habitual”, explica Gardini, que afegeix que en aquest context “el poder d’aconseguir el que vols és un tema sexi i universal”. Més enllà de ser un retrat dels baixos fons italians, Suburra també funciona com el relat de maduració i creixement dels tres nois protagonistes, tres personatges assedegats de poder que aprenen a sobreviure en una Roma que mostra les seves dues cares, l’esplendorosa i l’escabrosa. Per a Giancarlo De Cataldo aquesta dualitat es basa en elements reals, tot i que recorda que la sèrie té una bona dosi de ficció. Si no fos així, “hauríem fet un reportatge periodístic”, assegura.

La comparació amb ‘Gomorra’

Quan es parla de sèries sobre la Màfia, una de les primeres ficcions europees que venen al cap és Gomorra, basada en el llibre de Roberto Saviano sobre el crim organitzat a Nàpols. Gardini, que també en va ser la productora, marca distàncies per evitar comparacions. “ Suburra té alguns moments més lleugers, i això és típic de Roma. Hi ha molt del cinisme que impregna la ciutat”, assegura. Per a Gardini, quan es parla de Suburra “s’ha d’imaginar el poder de Washington, amb la força econòmica de Nova York i la mega-Església més gran del món, tots tres treballant i conspirant en una ciutat molt petita”.

El títol de Suburra al·ludeix al nom amb el qual es designava un barri de vida miserable de l’antiga Roma, una expressió que ha perdurat en el temps i que actualment es fa servir per anomenar zones de mala fama, on el crim i la prostitució són part del dia a dia.

La fascinació per l’univers del crim organitzat

‘Gomorra’

Basada en el llibre homònim de Roberto Saviano, la sèrie retrata de manera descarnada la lluita pel poder entre el clan dels Savestone i els Conte. A finals d’any arribarà a Wuaki TV la tercera temporada de la sèrie, que es va rodar a l’estiu a Nàpols, ciutat on s’ambienta. Les noves trames mostraran, sempre buscant el realisme, com el terror de la Camorra s’estén del barri perifèric de Secondigliano al centre de la ciutat.

‘Roma criminal’

Adaptació televisiva d’un altre relat del jutge Giancarlo De Cataldo sobre la banda Magliana, una organització criminal que va dominar el mercat del narcotràfic de Roma entre els anys setanta i noranta. La sèrie, que té dues temporades, narra la formació, l’ascens i el declivi del grup, fundat pel Libanès i el Fred, amb els seus respectius sicaris. La banda es completa amb un tercer cap, el Dandi.Tots tres posaran en marxa una estratègia per dominar Roma en la qual no falten contactes amb la Màfia del sud del país per assortir-se d’armes i drogues. Entre altres coses, la sèrie permet descobrir l’actriu Alessandra Mastronardi, l’amor italià d’Aziz Ansari a Master of none.

‘La piovra’

Un clàssic de la televisió italiana que consta de deu entregues. La piovra, que en català es traduiria com El pop, explica els orígens de la màfia i n’explora les seves causes històriques i socials a través de la història del comissari Corrado Cattani, que es trasllada a una petita ciutat de Sicília amb l’objectiu d’investigar la mort del seu predecessor. Durant anys el seu protagonista va ser Michele Placido, ara director de Suburra.