El masclisme que s'amaga rere les pantalles

BarcelonaEnviar fotografies amb contingut sexual de manera consentida no és condemnable. Sí que suposa un problema que pot arribar a desencadenar accions legals quan es tracta d'imatges no sol·licitades. Tothom qui té un perfil a les xarxes socials està exposat a aquesta mena d'actituds fora de lloc. Tot i això, les creadores de contingut, anomenades també influencers, són les que s'hi han d'enfrontar més sovint. Aquests comportaments, siguin fotografies o missatges, no són sinó pur masclisme, amagat rere unes pantalles que l'encobreixen.

La influencer Aretha Fusté (@arethalagalleta) afirma que ha rebut fotografies explícites i comentaris sexistes bastantes vegades. “Passo, els esborro i no en faig cas, però em sap molt greu perquè potser fan el mateix a altres noies més joves”, admet, i explica que normalment intenta denunciar aquests missatges i fotografies a la plataforma abans de bloquejar l'usuari. Carlota Bruna (@carlotabruna), activista vegana i mediambiental, assegura que també ha rebut aquesta mena d'imatges a través d'Instagram, però recalca que el que més rep són missatges de text masclistes. “M'agradaria contestar-los, però sento que és una pèrdua de temps. Per tant, els bloquejo directament”.

Per la seva banda, la influencer Nina Urgell (@ninauc) diu que també n'ha rebut unes quantes. “Hi ha un cas en particular d'un usuari que durant una bona temporada insistia a enviar-me fotografies dels seus genitals. La primera vegada que ho vaig veure, ho vaig ignorar. Quan més endavant veia que seguia fent-ho reiteradament, el vaig bloquejar”, explica.

Trasllat a l'entorn digital

Segons l'advocada penalista Laia Serra, “aquest fet no té un terme concret per referir-s'hi”. “Són conductes que incomoden la dona, la cosifiquen i són vexatòries”, assegura. De la mateixa manera, Paz Lloria, professora de dret penal a la Universitat de València, afirma que “aquestes fotografies són una conducta constitutiva de violència masclista”. “És una espècie d'exhibicionisme digital. És el símil de l'home que va nu al parc, tapat amb una gavardina, i se l'obre davant les nenes per exhibir-se”, explica. A més, Liliana Arroyo, doctora en sociologia i investigadora de l’Institut d’Innovació d’Esade, argumenta que “aquesta persona que ara està enviant una fotografia és la que abans llançava floretes pel carrer. És una expressió que s'ha traslladat a l'entorn digital”. La sociòloga afegeix que es podria anomenar cibermasclisme: “És una altra cara d'un fet que ja coneixem”.

Arroyo creu que “darrere d'aquests perfils hi ha dos tipus de persones: les que estan reaccionant contra el feminisme a través de les xarxes socials i les exhibicionistes, que s'han cregut amb algun tipus de llicència per actuar independentment del que els altres sentin”. “La motivació d'aquestes accions pot no ser molestar, sinó potser ser vistos a partir del que ells creuen que té valor –el seu membre o la seva virilitat–, però la conseqüència és que acaba molestant”, afirma la sociòloga. A més, Arroyo coincideix amb Fusté quan afirma que “hi ha el perill que les noies joves vegin normal que un desconegut per Instagram els digui que les vol conèixer i que creixin amb aquesta concepció”.

Un dels mecanismes que hi ha per intentar no només que aquestes persones deixin d'enviar-te missatges, sinó que els tanquin el compte, és denunciar-los a través de la plataforma. Tot i això, Liliana Arroyo assegura que “l'eina que cada xarxa ofereix per denunciar els perfils els ajuda a netejar la seva imatge, però no té res a veure amb el benestar de l'usuari”. “Quan una persona passa per una situació així, denuncia el compte i es queda a l'espera d'una resposta, experimenta un sentiment de soledat i d'abandonament”, apunta. A més, “aquesta qüestió queda molt amagada i invisibilitzada” perquè “es viu des de la soledat i és difícil parlar-ne”. Sobre aquestes mesures, Urgell diu que no sap respondre amb certesa si realment són eficaces.

És realment un delicte?

Arroyo expressa que “fer-ho anònimament dona una falsa sensació d'impunitat”. En aquest sentit, s'ha de veure en quins casos es poden emprendre accions legals contra les persones que hi ha al darrere d'aquests perfils. L'advocada Laia Serra assenyala que “segons l'article 172 ter del Codi Penal, el delicte de stalking es dona quan hi ha una reiteració de conductes i s'atempta sobre la qualitat de vida de la dona”. “Per ser tractat com un delicte contra la integritat moral, s'hauria de tenir en compte la intensitat del contingut, la reiteració i també altres manifestacions, com per exemple trucades. Si aquesta conducta és un cas puntual o aïllat, no pot ser considerada delicte i no tindrà resultat penal”, explica Serra. Paz Lloria afegeix que sí que ho seria si es tractés “d'un fet reiterat, per part d'un mateix subjecte o d'un grup d'assetjadors que s'han posat d'acord, que alterés greument la vida d'aquesta persona”. Les tres influencers asseguren que mai han denunciat a la policia aquesta mena de fotografies, ja sigui perquè pensen que es riurien de la situació o bé perquè no sabien que es podia fer.

Liliana Arroyo apunta: “D'entrada, aquestes conductes no afecten la seguretat física, però qui sap si aquesta persona no es presenta a casa teva si, per exemple, has donat informació de per on et mous”. D'aquesta manera, Fusté confessa que li fa por pensar que aquestes conductes poden arribar a traspassar les pantalles, però creu que “la gent és molt més desvergonyida a través d'internet". "Se senten poderosos amb el mòbil però després a la cara mai reaccionarien així”. Per la seva banda, Bruna pensa que aquestes conductes sí que poden convertir-se en una amenaça més enllà de les xarxes i remarca que ella les ha viscut, per exemple, al bus, al carrer o al metro, “com la majoria de dones, per desgràcia”. Nina Urgell afegeix que “a Instagram, els límits íntim-públic i racional-irracional es poden veure afectats o difosos”. “Assumeixo el risc que això comporta. Fer com si no existís no tindria sentit”, assegura la influencer.

“L'única protecció és una mateixa”

Pel que fa a la protecció de les influencers, Paz Lloria recomana “utilitzar sistemes de la mateixa xarxa social per denunciar i bloquejar aquests perfils amb la finalitat que els tanquin el compte”. “Les influencers no s'han de sentir obligades a contestar a aquestes persones. És millor no fer-los cas per no alimentar el trol”, afegeix la professora. Laia Serra, assenyala també que “és important preservar els continguts rebuts per si es repeteix”. Fusté, per la seva banda, creu que “l'única protecció és una mateixa”. “Em sembla fatal que a Instagram es prohibeixi mostrar els mugrons femenins (i no els masculins) en les fotografies, però que després no filtrin aquest tipus de contingut”, declara la instagramer.

Tot i que Fusté explica que ella no acostuma a fer cas d'aquests missatges, la sociòloga apunta que “si estàs molt exposada, això et pot arribar a afectar psicològicament i la reacció de moltes noies pot ser voler deixar-ho estar i tancar les xarxes socials”. En aquest sentit, l'activista vegana explica que, per sort, no en rep tants perquè la desmotivin, ja que el 80% dels seus seguidors són dones. Urgell afegeix que ella tampoc els dona importància perquè estudiar psicologia la va ajudar a “entendre moltes realitats del dia a dia i certs comportaments de les persones”.

Una resposta irònica

El compte d'Instagram Bye Felipe (@byefelipe), creat l'any 2014 per la californiana Alexandra Tweten, s'ha convertit en un espai de denúncia d'aquest tipus de comportaments. La pàgina permet a les dones plantar cara als homes que les han fet sentir incòmodes a les plataformes digitals a través del recull de missatges i captures de pantalla de les seves pròpies experiències. A partir d'aquest perfil, que acumula gairebé 500.000 seguidors, Tweten va publicar un llibre que es mou entre l'humor, el feminisme i la solidaritat, en el qual ofereix consells sobre, per exemple, com reaccionar quan un home t'envia una fotografia dels seus genitals.

Laia Serra assegura que “la normativa actual no està adaptada a la nova era digital, perquè no contempla les conductes masclistes digitals”. El fet que aquests missatges s'enviïn a través de les xarxes socials i, moltes vegades, des de l'anonimat, provoca que sovint se'ls resti importància i que molts quedin impunes, ja sigui per falta d'eines o per desconeixement. Segons Liliana Arroyo, “hi hauria d'haver mecanismes més clars per denunciar-ho, i això és una evidència més que la justícia està pensada des de ments masculines”.