Mazinger Z: 40 anys de "Punys fora!"

BARCELONAEl trànsit, a Tòquio, pot ser desesperant. El dibuixant i guionista Go Nagai estava atrapat en un d'aquests embussos colossals quan va desitjar que el seu cotxe tingués braços i cames per aixecar-se i avançar a gambades per la carretera, passant per sobre dels altres vehicles. Sí, faria un manga sobre robots gegants, va decidir. I, al cap de poc temps, sortia publicat el primer àlbum de Mazinger Z , un èxit fulgurant que el desembre del 1972 arribava a la petita pantalla a Fuji TV en forma de sèrie. Tota una generació quedaria marcada per les aventures d'aquest robot de punys ejectables i també pels míssils pectorals de la seva companya mecànica, Afrodita A.

Tot i que Mazinger Z és una sèrie icònica i àmpliament recordada, la seva emissió a Espanya (a partir del 1978) ha estat, com a mínim, atzarosa. La primera cadena de TVE va comprar només 33 episodis dels més de 92 de què constava i, a més, no els va emetre tots. En va deixar sis de penjats, que tot i haver pagat, va preferir no emetre, possiblement per les queixes que suscitava el contingut violent de la sèrie. Al cap d'uns mesos, va aixecar la censura i va accedir a oferir cinc dels sis capítols que encara tenia. Va caldre esperar fins al 1993 perquè Telecinco la programés sencera, dissabte i diumenge al matí, dins del seu programa contenidor infantil Telebuten . També la va emetre entre setmana, a quarts de vuit del matí. Mazinger Z no parlaria català fins que el gener del 1999 el Canal 33 la va començar a oferir, també sencera, a quarts de tres del migdia, en un sàndvitx entre Bola de drac i el Doctor Slump .

La sèrie inaugurava per al públic català i espanyol el gènere mecha, una de les branques del manga, dedicada als robots i vehicles de grans dimensions, controlats per pilots humans. Aquesta especialitat de la ciència-ficció ha donat altres clàssics com els Transformers i Robotech.

Mazinger Z explicava la història de la revenja del doctor Infern: un nen que de petit havia patit assetjament a l'escola. Durant anys va anar covant el ressentiment fins que va decidir revenjar-se del món i fer que la humanitat es prostrés als seus peus. Va ser ell qui va descobrir les restes dels autòmats a l'illa de Rodes i qui els va rehabilitar, encara que per posar-los al servei del mal. Altres antagonistes de la sèrie eren el baró Ashura, que tenia mitja cara d'home i mitja de dona, el compte Brocken, i el seu cap desenganxat del cos, que levita autònomament, i el duc Gorgon, meitat centurió romà, meitat tigre. El desplegament visual de la sèrie suposava una novetat respecte dels dibuixos animats que havien arribat fins aleshores, molt més realistes i blancs.

Febre col·leccionista

El culte de la sèrie es deixa notar també en el col·leccionisme que ha generat. Algunes de les figures originals es poden trobar encara a eBay per uns quants centenars d'euros. Els DVD de la sèrie també cotitzen, però més a la baixa, ja que la pirateria manté els preus en xifres molt raonables. Els fans de la sèrie tenen al seu abast també una enciclopèdia en dos volums que Manga Books va editar a principis del 2011. Escrita per Aurelio Sanz, recull exhaustivament dibuixos, històries i curiositats d'una sèrie menys infantil del que podria semblar.