Més música en 'streaming', menys diners per als músics
THE NEW YORK TIMESUna dècada després que Apple revolucionés el món de la música amb la botiga iTunes, la indústria musical està experimentant una nova transformació, molt més profunda, com a resultat del desplaçament dels oients des dels CD i les descàrregues cap als serveis de streaming com Spotify, Pandora i YouTube. Com a proveïdors legals de música, aquestes plataformes van ser rebudes amb els braços oberts per una indústria durament colpejada per la pirateria. Però mentre les empreses que gestionen aquests serveis han crescut fins a convertir-se en multimilionàries, el flux de diners que arriba als artistes causa preocupacions en tots els àmbits de la indústria.
L'any passat Zoe Keating, una música independent de Califòrnia, va donar-ne una mostra detallada. En uns fulls de càlcul que va penjar al seu blog revelava les quantitats que percep en concepte de drets d'autor, i les xifres oferien una imatge nítida del que suposa dedicar-se a la música avui. Després que les seves cançons haguessin sonat més d'un milió i mig de cops a Pandora durant sis mesos, va cobrar 1.652,74 dòlars. A Spotify, 131.000 reproduccions l'any passat van representar tot just 547,71 dòlars, una mitjana de 0,42 centaus per reproducció. "En alguns gèneres, com la música clàssica i el jazz, estem condemnant els intèrprets a la pobresa, si és que aquest ha de ser l'únic model de consum", es lamenta Keating.
La forma de pagament dels drets d'autor dels serveis de streaming ha suposat un gran canvi respecte als mecanismes en què s'ha basat el sector durant dècades. Des dels primers discos de 78 rpm fins a l'iTunes, la quantitat a percebre per l'artista es calculava a partir d'un percentatge sobre el preu de venda. Segons els executius del sector, en una descàrrega de 99 centaus, l'artista cobra entre 7 i 10 centaus després de les deduccions per al distribuïdor, la discogràfica i l'autor.
En canvi, Spotify, Pandora i els sistemes semblants paguen fraccions de centau a les discogràfiques cada cop que la cançó es reprodueix i una part d'aquesta quantitat va a parar a intèrprets i autors en concepte de drets. El dubte és si aquests micropagaments poden arribar a convertir-se en una quantitat substancial. "Cap artista podrà sobreviure i dedicar-se professionalment a la música llevat que obtingui uns ingressos significatius fent directes", adverteix Hartwig Masuch, un alt càrrec de BMG Rights Management.
Model de futur
Spotify té 20 milions d'usuaris en 17 països, 5 milions dels quals paguen entre 5 i 10 dòlars al mes per eliminar els anuncis que apareixen a la versió gratuïta. En una entrevista recent, Sean Parker, directiu de Spotify, va mostrar-se convençut que el servei arribarà a tenir prou subscriptors per contribuir a fer tornar el sector a la situació de bonança anterior. "És el model correcte per tornar a la situació econòmica de finals dels 90, quan la indústria va arribar al seu millor moment. És l'únic model que ens hi pot portar", deia Parker.
Per a les grans estrelles, els seus temes més coneguts poden suposar ingressos notables. Fa pocs dies, un directiu de Google va desvelar que el fenomen Gangnam style havia generat uns royalties de 8 milions de dòlars gràcies a YouTube, on ha estat visionat 1.200 milions de vegades, cosa que suposa 0,6 centaus per reproducció. Però per als nombrosos músics que no aconsegueixen situar les seves creacions al capdavant de les llistes d'èxits, els resultats no són tan espectaculars: Spotify no detalla les seves tarifes, però segons diversos executius del sector paga habitualment entre 0,5 i 0,7 centaus per clic -entre 5.000 i 7.000 dòlars per milió de reproduccions- en el cas de l'oferta de pagament, i fins a un 90% menys en la gratuïta.
En els últims quatre trimestres amb dades disponibles, Pandora ha pagat 202 milions de dòlars en concepte d'"adquisició de continguts", que inclou el pagament de taxes als autors, i Spotify ha anunciat que ha pagat 500 milions de dòlars en royalties d'ençà que va néixer, el 2008. Mentrestant, les descàrregues van facturar 2.600 milions de dòlars en vendes el 2011 segons l'associació de la indústria discogràfica dels EUA.
Per als que depenen del que ingressen per drets d'autor, la gran preocupació és si l'streaming canibalitzarà les vendes de CD i de descàrregues oferint una alternativa gratuïta o més barata. Cliff Burnstein, responsable de la discogràfica Q Prime, creu, però, que no tot està perdut, sempre que el nombre de subscriptors continuï creixent ràpidament. "Hi ha un punt en què podríem tenir un 100% de canibalització, però tot i així guanyar més diners a través dels serveis de subscripció", diu Burnstein, que situa aquest punt a l'entorn dels 20 milions d'usuaris premium a tot el món.
Segons Donald S. Passman, advocat especialitzat en música, si la xifra de subscriptors augmenta també ho faran les tarifes dels drets d'autor. "Els artistes tampoc no guanyaven gaires diners amb els CD quan van aparèixer -recorda-. Després, quan es van generalitzar, els royalties van pujar. I això és el que passarà també en aquest cas".
