A ‘El Mundo’ li cau el nom de Puigdemont

És de primer curs de deshumanització: prescindir del nom de la persona. Un negre. El coletas. El diari El Mundo avui titula: “El PSOE viatja a Brussel·les per demanar-li els seus vots al pròfug”. Aquesta caiguda del cognom del protagonista és una subversió, perquè així queda diluït en la seva condició. A l’Abc també titulen amb el profuguisme, però almenys s’atreveixen a esmentar La Bèstia. Es tracta, esclar, de convertir-lo en un empestat, seguint la mateixa tàctica aplicada a Otegi: el mer contacte o proximitat converteix el subjecte en portador d’una lepra política. I això atempta contra el principi bàsic de la cohesió social que és el diàleg entre sensibilitats diferents. A més, el caràcter de pròfug de Puigdemont és la conseqüència de la inhibició de Rajoy a l’hora d’encarrilar la situació per les vies de la política i d'haver-ho fiat tot a la trinxadora d’una justícia encara amb rèmores d’Ancien Régime. I, obrint una mica el quadre, resulta l’enèsima expressió de la incapacitat espanyola a l’hora de reconèixer l’altre, quan aquest altre no se sent interpel·lat per un projecte presumptament comú, que acaba sent imposat. El pacte sembla imminent, així que haurem d’acostumar-nos a sentir que Sánchez és dependent de terroristes, indepenazis... i pròfugs.

I després hi ha l’assumpte del quadre de l’urna, retallat estratègicament de les imatges facilitades per les parts reunides, per allò de no esverar massa la parròquia. L’Abc ho explica com a “acció comunicativa coordinada", un llenguatge amb ressonàncies de comando terrorista que només vol dir que es van posar d’acord. I d’acord que era un referèndum no reconegut per l’Estat, però fer tants escarafalls per la presència d’una urna, altre cop, no diu gaire res de bo sobre els valors democràtics dels escandalitzats.