Nens esquelètics? Quins nens esquelètics?
Poques veritats més incontestables i sulfurants que les de les costelles consumides dels infants morint de fam. Diversos diaris les han començat a posar en portada, amb la vana esperança que la seva fràgil estampa sigui catalitzador del canvi definitiu en l’opinió pública davant el genocidi a Gaza. Fins i tot un rotatiu conservador fins al moll de l’os com el Daily Express incloïa la fotografia d’un d’aquests bebès, el Mohammed, i el titular “Per l'amor de Déu, atureu això ara mateix”. I, tanmateix, hi ha una forta pressió per negar fins i tot aquest crim de guerra –així ho diuen la Convenció de Ginebra o l’Estatut de Roma– que és matar la població civil de fam.
L’excusa ha estat, en aquest cas, la descoberta que el nen, d’un any i mig, ja tenia problemes de salut preexistents que n’afecten el creixement. El ministeri d’Afers Exteriors ha fet circular una fotografia del mateix infant, en aquest cas al costat del seu germà, que no mostra símptomes evidents a la vista de malnutrició (tot i que una samarreta n'oculta la fesomia). El New York Times, que va posar també en portada divendres la història del Mohammed, ha retocat l’article explicant això. Tot i que, per curar-se en salut, la primera frase del nou paràgraf és “Els nens de Gaza estan malnodrits i passen fam”, els mitjans oficialistes d’Israel i la seva maquinària ja estan aprofitant l’afer per negar la major i l’existència d’una campanya de la fam. Ho fan d’una manera cruel, per deshonesta, ja que la condició prèvia d’aquest petit amb cos de pardal no impedeix que, a més, estigui desnodrit. No és excloent. Més encara, la desnutrició s’acarnissa amb ullals més esmolats just contra els nens que tenen altres problemes de salut afegits. La mirada del Mohammed hauria d’obrir-se pas entre la batalla pel relat i ens interpel·la directament: volem permetre això?
