El 'New York Times' es querella contra Microsoft i OpenAI
El diari exigeix que els sistemes d'intel·ligència artificial no s'entrenin amb els seus articles de pagament
BarcelonaEl sector dels mitjans es rebel·la contra les eines d’intel·ligència artificial que beuen de la seva producció però no els ho acrediten ni compensen. L’últim d’afegir-se a la llista és el diari The New York Times, que ha presentat una demanda contra Microsoft i OpenAI perquè, segons diu, milions dels seus articles s’han utilitzat sense permís per entrenar els seus models d’intel·ligència artificial. Segons consta al text presentat davant el tribunal de Manhattan “a través de Bing Chat de Microsoft i ChatGPT d’Open AI els demandats busquen aprofitar-se de l’enorme inversió del Times en el seu periodisme fent-lo servir per construir productes substitutius sense permís ni pagament”.
El diari no demana cap quantitat concreta d’indemnització, però sí que exigeix que es faci responsable a aquestes dues empreses de “milers de milions de dòlars” en danys i perjudicis. També sol·licita que es destrueixin tots aquells models d’IA que hagin utilitzat informació amb drets d’autor reservats per la històrica capçalera. A tall de prova, el Times aporta algunes respostes de GPT-4 que són pràcticament calcades d'algunes de les investigacions publicades pel mitjà. Aquestes eines, al final, estan servint per poder llegir de franc els continguts protegits per murs de pagament. El diari, per exemple, explica com es pot demanar al buscador Bing de Microsoft que reprodueixi paràgrafs sencers d’articles de pagament.
A principis de desembre, Open AI –que té Microsoft com a inversor principal– va arribar a un acord amb l’editora Axel Springer, referent a Europa, perquè pogués fer servir els seus continguts a canvi d’una quantitat econòmica.
Ofensiva als jutjats
La tensió entre premsa i gegants tecnològics es deixa sentir també en altres fronts. Fa tres setmanes, una vuitantena llarga de mitjans entre els quals hi ha l'ARA, agrupats en la patronal d’àmbit estatal AMI, anunciaven una demanda col·lectiva per exigir a l’empresa Meta 550 milions d’euros perquè consideren que el gegant tecnològic incompleix de manera “massiva i sistemàtica” la normativa europea, ja que serveix la publicitat als usuaris de manera segmentada a partir de les dades personals, tot i que la legislació comunitària obliga a obtenir un consentiment explícit dels usuaris abans de poder oferir-los publicitat personalitzada.
