Aquesta columna acostuma a fixar-se en com s’expressen els mitjans i com sovint cal llegir entre línies per veure què volen dir realment. Però la comunicació corporativa també és plena d’aquests eufemismes i trampes verbals i n’és un bon exemple el correu que hem rebut els més de 300 milions d’usuaris de Netflix. El text es formula la pregunta retòrica de què canviarà i la resposta és “de moment, no hi haurà cap canvi”. La clau és aquest de moment, que vol dir que esclar que es capgirarà tot, però ara no toca encara explicar-ho (en part perquè el procés està pendent d’autoritzacions dels organismes reguladors i pot allargar-se un any i mig). Però seria absurd pensar que Netflix emprèn una compra com aquesta –la primera d’aquest calibre de la seva història– sense tenir al cap de quina manera pot optimitzar la gestió de dos serveis que junts sumen uns 450 milions de subscripcions.
La comunicació oficial sobre la compra també revelava molt sense dir res. Quan el co-CEO Greg Peters parlava de com la compra dels estudis Warner “acceleraran el negoci de Netflix per a les dècades futures” el que se’n deriva és que la finestra exclusiva d’explotació de les pel·lícules a les sales s’escurçarà notablement. Perquè Netflix considera una distorsió que el gruix de la promoció d’una estrena l’acapari la seva arribada als cinemes en comptes de fer-ho com la majoria de gent acabarà mirant aquell títol, que és a la pantalla del mòbil o al sofà de casa seva, que és el seu negoci. I, sobretot, el que no diu la comunicació és que l’acord ha començat a trontollar. Si han enviat el correu és, precisament, perquè sembli que el blat és al sac i ben lligat: de nou és una gesticulació per suggerir el contrari del que ha passat les últimes hores. Aquesta baralla entre gegants mereixeria una sèrie que, per raons òbvies, Netflix no filmarà.
