Que no es mosseguin la llengua felicitant el Barça

Que no se la mosseguin, perquè s’enverinaran. El Barça es va proclamar matemàticament campió de la Lliga diumenge i s’ha de dir que a la premsa esportiva de Madrid no li han caigut els anells i ha felicitat els blaugranes, sense excuses ni peròs. El Marca titulava “Se la mereix” i l’As optava per “El Barça ha tornat”. En canvi, a la premsa generalista hi ha més gasiveria a l’hora de saludar el nou guanyador del campionat. L’Abc no ho consignava en portada. D’acord que sol ser monogràfica i aquest dilluns tocava, un dia més, retratar l’enèsima manifestació contra Sánchez, però en altres ocasions no han passat pas ànsia de partir-la en dos temes o, com a mínim, maquetar un fris on donar una segona notícia. Si fos el Madrid, hi seria. Zero proves, zero dubtes. A La Razón, per exemple, la foto de l’abraçada de la victòria no obria el diari –com a la resta de portades– i el titular era “Campió sense emoció”, que inclou un retret lleig. No devien passar per la font de Canaletes, en tot cas. A El Mundo optaven per “El Barça de Xavi conquereix la Lliga turmentat pel cas Negreira”. El titular s’havia escrit amb teclat i calçador, per incloure-hi a cop de mall la referència a l’escàndol arbitral. Sincerament, les imatges del vestidor, amb un Laporta desfermat, no permetien veure el suplici enlloc. El País tampoc podia evitar escriure que havia estat “l’any més tempestuós” del club.

L’anècdota permet constatar que els anomenats diaris-de-Madrid són, efectivament, diaris de Madrid i no pas de l'España entera que pretenen ser. I, fins i tot, es podria veure en el seu centralisme –mentre la premsa perifèrica domina a les comunitats amb més identitat cultural– un símptoma de la incapacitat de l’Estat per cohesionar un territori ric i divers. Incapacitat política, però també mediàtica.