Només el 13,9% dels espectadors de TV3 a la TDT tenen menys de 45 anys
Sis de cada deu espectadors de la pública superen ja els 65 anys
Barcelona L’envelliment de l’audiència de la televisió lineal s’accelera a marxes forçades i TV3 està entre les televisions més afectades. Un cop d’ull a les dades d’aquesta temporada evidencia que el gruix del públic a la TDT del canal públic català correspon a la gent que té 65 anys o més: un 59,1% dels espectadors. Només Antena 3 supera, i per poc, aquest registre: la gent gran conforma un 59,6% dels seus seguidors. L’envelliment accelerat s’ha produït en els últims cinc anys. A la temporada 2018-2019, els majors de 65 anys representaven tot just el 42,9% de l’audiència, i aquesta era exactament la mateixa quota que deu anys enrere. Ara ja voreja el 60% i això que, a Catalunya, aquesta franja d’edat inclou només el 19,5% de la població.
Un cop d’ull a l’altra banda de la piràmide d’edat dona també compte del desequilibri. Tan sols el 13,9% dels espectadors de TV3 a la TDT tenen menys de 45 anys. I si mirem els menors de 25, la xifra baixa a un alarmant 4,6% del total de la seva audiència, a pesar de representar el 21,3% dels catalans. I, amb tot, la pública pot veure l’ampolla mig plena, ja que a la resta de televisions generalistes aquest percentatge és encara menor: a Antena 3 i a La Sexta només el 2,8% dels seus espectadors catalans tenen entre 4 i 24 anys. (Els menors de 4 no computen mai als estudis d’audiències). És el grup de 25 a 44 el que ha protagonitzat el canvi més gran. Una dècada enrere suposaven el 19% de públic de TV3 i ara només són el 9,3%.
De fet, són els més veterans els que aguanten el lideratge còmode de TV3 amb els audímetres: la cadena obté un 18,2% de share entre el públic d’aquesta edat, mentre que a la resta d’agrupacions d’edat el seu índex baixa molt: un 8,0% entre els infants de 4 a 12 anys, un 10,8% per als joves d’entre 13 i 24 anys, un 11,8% per a les persones d’entre 25 i 44 anys i un 10% per als televidents d’entre 45 i 64 anys. Sense la gent gran TV3 seguiria sent líder, però amb un marge menor.
L’envelliment de l’audiència televisiva és un fenomen global, però especialment acusat a Catalunya. Les dades espanyoles, per exemple, mostren que cap cadena generalista té més d’un 50% d’audiència que superi els 65 anys. La que més s’hi acosta és Antena 3, amb un 49,6%. En canvi, tant TV3, com Antena 3, com La1 voregen el 60% d’audiència sènior.
L’aparició de les plataformes en streaming és la causa d’aquest èxode massiu des de la TDT fins a les opcions no lineals. I no es tracta d’un fenomen només dels joves, ja que fins i tot entre el grup 45-64 anys el descens d’audiència ha estat molt pronunciat. De fet, cinc anys enrere l’edat mitjana de l’espectador de TV3 era de 59 anys i ara és de 64 anys. És a dir, ha pujat cinc anys en tan sols cinc temporades, la qual cosa evidencia que no estan entrant espectadors per les franges més joves.
Encara sense dades del 3Cat
La Corporació és conscient d’aquesta transformació a marxes forçades en el seu perfil d’espectador a la TDT, i per això el gran projecte de l’actual cúpula directiva és l’impuls de la plataforma a demanda 3Cat, amb la qual pretén aconseguir el mateix vincle que ha tingut amb l’espectador tradicional les darreres quatre dècades, però ara amb l’espectador d’hàbits digitals.
Això sí, és difícil, per no dir impossible, saber si això s’està aconseguint. Un dels problemes per avaluar el funcionament dels continguts en el paradigma actual és l’opacitat amb què operen els serveis a demanda. La CCMA s’ha abonat també a aquesta pràctica amb el 3Cat, tot i tractar-se d’un ens públic que està compromès, en teoria, amb la transparència. Les audiències que es faciliten a la premsa i al públic són parcials i decidides discrecionalment per la direcció de l’ens. En el cas d’estrenes exclusives al 3Cat, els ciutadans no poden saber si han funcionat o no, ni fer comparatives amb altres continguts.
La Corporació justifica aquest posicionament per la dificultat de trobar un estàndard de mesura d’audiències en l’entorn digital. Els audímetres compten espectadors, mentre que en el consum a demanda se solen computar les visualitzacions (sense saber si rere aquella pantalla hi ha una o més persones) o bé els minuts de consum. Un problema afegit és el de la fragmentació dels continguts. Per exemple, a la TDT és molt fàcil constatar com ha funcionat una gala d’Eufòria. Però quan la CCMA dona les audiències digitals parla de visualitzacions acumulades de tots els continguts, la qual cosa inclou clips breus a les xarxes socials, o vídeos del 3Cat de dos minuts amb les actuacions específiques d’un concursant o l'altre. Això fa que sigui impossible calibrar el pes real de l’audiència digital sobre el total d’espectadors del talent de TV3.
