Un nou ecosistema sonor

BarcelonaA la dècada dels 50 ja es va anunciar la primera de les morts de la ràdio convencional: la culpa la tenia aleshores la televisió, que li prenia els presentadors estrella, l’entreteniment, la ficció i també la publicitat, és a dir, una bona part dels seus ingressos. La freqüència modulada i la naixent indústria discogràfica la van salvar: es va fer més local i es va especialitzar en formats musicals a l’ombra de la indústria discogràfica. Ara li torna a perillar no la supervivència, però sí el seu estatus preeminent. Sense preveure-ho s’ha trobat formant part d’un nou ecosistema, el del so, on ha de de competir amb les plataformes de podcasts, els audiollibres, els assistents de veu, les plataformes de música...

El fenomen del so constitueix la darrera gran novetat generada per l’entorn mediàtic digital. Des que l’any 2008 el periodista del Guardian Ben Hammersley va decidir encunyar el terme podcàsting per designar el nou fenomen de l’àudio, la producció i el consum d’aquest mena de productes no ha parat de créixer. En els inicis hi ha una referència bàsica: Serial, un podcast en el qual la periodista Sarah Koening crea un subgènere, el true crime, narrant amb detall l'assassinat d’una adolescent. Des d’aleshores, els productes sonors de tota mena no han parat de créixer i s’ha anat configurant una indústria específica que té moltes branques.

La culminació d’aquesta carrera ascendent es va produir quan les grans plataformes de distribució com Spotify i més tard iTunes i Amazon van apostar pels podcasts. Per la seva banda, les editorials de llibres, aprofitant aquesta avinentesa favorable, van tornar a impulsar la producció d’audiollibres.

L’àudio s’ha reposicionat, doncs, en el nou mapa mediàtic: ha pres embranzida i s’ha convertit en una font inesgotable de notícies. Sabrà la ràdio fer front als reptes que li planteja l'explosió de nous formats d'àudio?