Revolució

Els nous drets de la NBA apunten a un canvi radical en el tauler mediàtic

Disney avalua si vendre accions del seu canal ESPN a la lliga americana de bàsquet

Kevin Draper i Benjamin Mullin / The New York Times
5 min
Stephen Curry torna a tenir la NBA als seus peus.

Nova YorkLa temporada regular de la NBA va començar la setmana passada, amb estrelles com LeBron James o Nikola Jokic iniciant la llarga campanya per aconseguir un títol. Però la jugada que tindrà conseqüències a més llarg termini per a la lliga, i per al panorama mediàtic, s’està disputant fora de la pista.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Les empreses que posseeixen els drets dels partits –Disney, propietària d’ESPN i ABC, i Warner Bros Discovery, la companyia mare del canal TNT– paguen entre totes dues 24.000 milions de dòlars per gaudir durant nou anys del privilegi d’oferir els partits. Però els seus contractes expiren després de la temporada vinent i la NBA té l’esperança de doblar amb escreix els diners a rebre. No serà fàcil. Després de dècades en les quals les lligues esportives han amassat xifres rècord pels seus drets, hi ha símptomes que les companyies mediàtiques i tecnològiques estan sota una pressió creixent perquè justifiquin les quantitats desorbitades que es gasten. Els tipus d’interès es mantenen elevats i Wall Street exigeix beneficis per sobre del creixement, en un marc en què l’streaming ha reconfigurat la indústria de l’entreteniment.

“Crec que, en aquesta era que s’està acabant, aquest serà l’últim dels grans acords”, va declarar John Kosner, assessor de mitjans esportius i start-ups tecnològiques, després de dues dècades de carrera com a executiu al canal esportiu ESPN. La lliga de futbol americà (NFL) és la més cara del món i no va aconseguir doblar l’import dels seus drets quan va signar nous acords el 2021. I això era abans que la borsa entrés en declivi, els interessos cresquessin i es declaressin guerres a Europa i el Pròxim Orient.

Disney ha patit retallades extremes i onades d’acomiadaments aquest any, i el seu executiu en cap, Robert A. Iger, ha declarat que la companyia està considerant “opcions estratègiques” que implicarien vendre accions d’ESPN. Alhora, Warner Bros Discovery també ha retallat despeses i confessava a l’agost tenir una càrrega de deute propera als 50.000 milions de dòlars, després d’haver consumat la fusió entre les dues companyies.

L’escenari més plausible, d’acord amb fonts coneixedores de les negociacions, és que totes dues empreses signin acords amb la NBA, però per retransmetre un nombre menor de partits. Entre les dues, cada temporada ofereixen fins a 160 partits de la lliga regular, a banda de playoffs i finals. La majoria es veuen a través del cable (a ESPN i TNT), menys uns quants que es donen de franc a la televisió en obert ABC.

Per a les dues empreses, els drets de la NBA encara representen una potent eina de negociació amb els seus clients principals: les companyies de cable i satèl·lit. Aquestes distribuïdores paguen milers de milions de dòlars a Disney i Warner Bros Discovery per poder integrar els seus canals, comptant que retransmetran els partits de bàsquet. Comprar a la lliga un paquet de partits, a més, ajudaria tots dos grups a fer la mutació cap a l’streaming. Warner Bros Discovery ha afegit recentment un paquet d’esports en directe a la seva plataforma a demanda, Max, mentre que ESPN ha anunciat que també es planteja traslladar ESPN a l’àmbit digital.

Altres mercats

Però hi ha molts números que les dues empreses no siguin les úniques a emetre partits de la NBA. Si finalment compren menys partits, la lliga podria crear un tercer paquet, o fins i tot un quart, amb les cites descartades. I els compradors més probables serien Amazon i la NBC, de nou segons fonts coneixedores de les negociacions. Per contra, alts directius de Fox, la CBS i YouTube han declarat que és difícil que acabin acudint a aquesta subhasta amb ofertes serioses. Les intencions de Netflix i Apple són menys clares, i Netflix ha explicat més d’un cop que no està interessada en pagar els preus que demana la NBA. En el cas d’Apple, la seva estratègia implica comprar tots els drets, interns i internacionals, de les lligues que compra (com la de futbol als Estats Units), cosa que no és possible de fer en el cas de la NBA, per la fragmentació de paquets.

En canvi, Amazon i la NBC són partners atractius per a la NBA per raons molt diferents. Per a tota una generació, la majoria de partits de la lliga de bàsquet només han estat disponibles si contractaves un paquet de televisió per cable. Però aquesta línia de negoci està en declivi. Si fa una dècada hi havia als EUA 100 milions de llars amb algun servei de cable, avui ja només ronden els 70 milions. Això ha provocat que les televisions tradicionals –per ones– siguin encara les que tenen més distribució i, en conseqüència, hagin guanyat atractiu. Ja que la CBS i la Fox no s’hi animen, la NBA podria voler que almenys a la NBC s'emetin uns quants partits, per assegurar-ne la cobertura més generalitzada.

Pel que fa a Amazon, es veu improbable que la NBA –amb fama de ser pionera i amant dels avenços tecnològics– signi només acords de drets amb mitjans tradicionals. I el gegant dirigit per Jeff Bezos ha expressat més d’un cop interès en la NBA. També li juguen a favor les bones crítiques per com ha gestionat els partits de la NFL dels dijous.

La lliga té altres actius amb els quals negociar. Hi ha molts partits de la NBA que no s’emeten en el conjunt dels Estats Units, sinó que ho fan només en els respectius mercats locals dels equips implicats, ja que hi ha clubs que controlen els seus drets individualment. Tradicionalment els han venut a xarxes regionals d’esports, però aquest és un sector en declivi, de manera que els clubs busquen alternatives.

Si finalment tanca la gestora de drets Diamond Sports –que s’ha declarat en fallida–, la NBA podria recuperar de cop el control de gairebé la meitat dels equips. Si això passa, podria revendre alguns d’aquests drets a un soci nacional. Però això l’obligaria a navegar entremig d’una xarxa de 30 acords locals i deixaria fora, a més, alguns dels equips de perfil alt, com els New York Knicks o Los Angeles Lakers, que tenen acords locals a llarg termini.

La NBA pot vendre també alguns drets internacionals. I en països on hi ha febre del bàsquet, com ara la Xina, això podria ser extremadament valuós, especialment per a les companyies americanes que busquen obrir nous mercats. Però la lliga, l’única dels EUA que ven els seus drets internacionals directament, en comptes de treballar amb terceres parts s’inclina més per subhastar aquests drets país per país, buscant l’opció més profitosa en cada territori.

Però la jugada més revolucionària, si la NBA vol fer una cosa que obri camí, podria passar pel seu veterà soci ESPN. Disney ha negociat en els últims mesos vendre part de les accions a fons d’inversió, empreses tecnològiques, companyies de telecomunicacions i també lligues esportives. I ha conclòs que si ha de cedir part de la seva propietat, una lliga o més serien les candidates ideals, com a part d’una relació a llarg termini, segons detallen dues persones que estan al cas dels plans d’ESPN. El valor del canal es mou entre els 25.000 i els 50.000 milions. Disney, en aquest sentit, no buscaria tant diners com continguts exclusius. A canvi, el canal està disposat a integrar les operacions a les xarxes socials de la NBA a la seva plataforma o elaborar continguts sobre l’esport en qüestió.

@ The New York Times

stats