Les noves lliçons d’història del 'Polònia'
La plataforma 3Cat ha estrenat una mena de versió infantil del Polònia pel seu canal X3. El programa es titula Fuet i, amb humor, dona lliçons d’història de Catalunya a través de la interpretació de bona part dels actors i actrius habituals del programa de sàtira política. L’audiència hi reconeixerà en Cesc Casanovas, en Marc Rodríguez, la Judit Martín, l’Alba Florejachs o en Xavi Carreras, entre altres.
La idea treu partit a un dels fenòmens més curiosos del Polònia: el seu èxit entre la canalla, que acaben aprenent-se de memòria els diàlegs entre els personatges més populars. Fuet intenta rendibilitzar aquesta popularitat amb els nens amb finalitats una mica més pedagògiques i, segurament, més útils. Canvia la política actual per la història del país.
El plantejament és diferent del Polònia. El fil conductor és una missió extraterrestre de rescat d’un gat alienígena, el Fuet, que per un error de càlcul en la navegació de la seva nau s’ha perdut en la dimensió temporal de Catalunya. L’Eda i la Kiry, dues exploradores espacials, van a buscar l’animaló i, per tant, es veuen obligades a anar repassant tota la cronologia del país. El programa aprofita aquesta recerca del gat per estimular els joves espectadors a concentrar-se en el relat, perquè les pilots de la nau demanen màxima concentració en la pantalla per ajudar-les a interceptar el gat extraviat.
Els títols dels capítols, en forma de rodolí, situen l’espectador en l’època on s’aprofundirà i s’avança cronològicament. Comencen amb Catalunya i els romans! La conquesta de dos germans. El següent és Guifré el Pilós, quatre barres i un mite famós i el tercer De Ramon Berenguer a Jaume Primer, de reis n’hi ha un fotimer. I així avançant al llarg de la història fins a arribar a etapes com A les fàbriques la gent s’hi apinya, i la fil·loxera ens mata la vinya o De la dictadura a Barcelona 92, un espectacle meravellós.
Cada programa s’estructura a partir d’esquetxos i de seccions transversals. Hi ha un concurs de cultura catalana amb la Costu, i la família dels Garcia representa a cada època el tarannà del poble català i les seves preocupacions. Però també es desenvolupen històries independents amb personatges històrics com Ermessenda de Carcassona, Jaume Primer, el timbaler del Bruc, Ramon Llull o Pau Claris. L’estètica s’ajusta a un format més infantil. Hi ha rigor històric en l’explicació dels fets, i l’humor hi afegeix més pa que formatge, en un còctel delirant entre la divulgació i l’excentricitat. El programa també pot ser utilitzat pels professors d’història com una eina per introduir la lliçó i els referents més bàsics de l’època del temari que s’estudiarà. Uns hi veuran l’adoctrinament de sempre, altres una estratègia de catalanització, alguns un exemple de la banalització educativa i, molts, una font de divertiment. Perquè el cert és que, encara que el programa estigui pensat per a nens, fins i tot els adults s’hi enganxen i se’ls escapa algun somriure.
