Una pedra fundacional de l’internet a examen
BarcelonaL’article 230 de la Communications Decency Act va ser un pedaç d’última hora afegit per dos legisladors dels Estats Units que es considera fundacional de l'internet tal com el coneixem ara. Fonamentalment, eximia de responsabilitat les empreses que acollien continguts de tercers pel que aquests poguessin dir. Aleshores es va considerar com a manera de garantir la llibertat d’expressió, ja que impedia acovardir empreses tecnològiques com servidors o plataformes de blogs amb amenaces de querella per aconseguir silenciar algú. Era una disposició raonable, l’any 1996.
Però ¿ho segueix sent el 2022? Hi ha qui defensa que no, ja que els gegants d’internet (inexistents aleshores) no es limiten a acollir continguts de tercers, sinó que els ordenen, prioritzen, promocionen o suggereixen. I aquesta és la difícil papereta que té el Tribunal Suprem dels Estats Units, davant un cas que podria capgirar totalment les regles del joc per a les xarxes globals. Nohemí González era una jove americana que estudiava a París i va perdre la vida en els atemptats de novembre del 2015. La seva família ha demandat Google perquè considera que YouTube va contribuir a la radicalització de jihadistes. Un dels mètodes d’adoctrinament i captació d’ISIS són els vídeos i, a parer dels denunciants, la plataforma no va fer prou per impedir que aquests vídeos acabessin sent suggerits als joves que miraven propaganda sobre violència islamista. No és el primer cas que es jutja, però sí el primer a arribar a l’alt tribunal. I no serà un tràmit: la sensibilitat sobre aquest tema ha anat en augment. Google no pot revisar tots els vídeos a priori, però sí que sembla raonable —tenint en compte els seus beneficis astronòmics— que els analitzi abans de recomanar-los.
