Pedro Sánchez, el president mut més xerraire del món

Pedro Sánchez és Harpo Marx. Ho he descobert llegint les portades d'aquest dimecres. Primer, la d'El Mundo, que ens diu que el president espanyol ha quedat mut: "Sánchez calla davant l'atac de Podem a la Monarquia des de dins del govern". En canvi, a La Vanguardia titulen: "Sánchez avala el compromís modernitzador de la Corona"; a La Razón diuen que "Sánchez lloa la renovació i transparència de la Corona", i a El País, que "Sánchez elogia Felip VI i eludeix pronunciar-se sobre Joan Carles I". Si calla, però al mateix temps aconsegueix avalar, lloar i elogiar, és que ho deu haver fet per la via de la mímica com el genial comediant. Moc, moooc! Els diaris solen citar els papus d'internet com a responsables dels seus mals i xacres, però aquesta visió autàrquica, que et permet dir que algú calla mentre tota la resta explica el contrari, també deu tenir un pes en la crisi dels mitjans tradicionals. Un altre exemple, també d'avui: La Vanguardia obre amb "El Govern defensa el pacte del Prat perquè és clau per a l'economia" i escriu que "el president Aragonès tanca files". En canvi, a la web d'El Periódico ho veien prou diferent per titular "Aragonès refreda l'acord de l'aeroport i el condiciona a respectar el medi ambient".

Acabo amb un altre exemple –aquest, de fa uns dies– de com doblegar la realitat als teus designis editorials. El Español parla de la novel·la Al final siempre ganan los monstruos de Juarma i titula: "El llibre sobre els joves de poble sense futur i amb drogues a qui Pedro Sánchez ignora". La peça inclou declaracions de l'autor, que no esmenta per a res el líder socialista. Però el diari no pot evitar vampiritzar-lo i convertir el pobre novel·lista en ariet involuntari de la causa antisanchista.