BarcelonaLa “política de banderes” del Festival d’Eurovisió va provocar ahir una important polèmica després que una primera versió del document, penjada a la web del Globe Arenas -el recinte on se celebrarà el certamen- i a la d’AXS -l’empresa responsable de la venda d’entrades-, inclogués la ikurriña a la llista de banderes explícitament prohibides. L’ensenya basca apareixia en una llista “no exhaustiva” de nou banderes “específicament no admeses” al festival, entre les quals hi havia també la de l’Estat Islàmic i la de països sense reconeixement total de l’ONU, com Palestina, Kosovo i la República de Crimea. Hores més tard, i després de les protestes dels governs basc i espanyol i de Radiotelevisió Espanyola, l’organització del festival va retirar aquest document i en va penjar un altre que no incloïa cap llista de banderes vetades.
Abans que es fes efectiva aquesta rectificació, el Govern Basc havia mostrat el seu “profund malestar” per la presència de la bandera d’Euskadi en aquesta llista i havia demanat a l’ambaixada de Suècia que ho corregís. En aquest sentit, el lehendakari, Iñigo Urkullu, va qualificar d’“absolutament lamentable” aquest fet i va exigir una “rectificació urgent”. En una entrevista a Las mañanas de RNE, el president basc va assenyalar que el veto a la ikurriña no afectava només Euskadi, “sinó també el conjunt de l’estat espanyol”, i va afegir que “no estaria malament” que Espanya es retirés del festival si la bandera es mantenia a la llista.
RTVE no es va pronunciar sobre aquesta possibilitat, però va subratllar que era “absolutament aliena a la redacció d’aquestes normes” i que tan bon punt va tenir constància del cas va traslladar a l’organització d’Eurovisió “la seva perplexitat” i va demanar “explicacions i una rectificació”. Segons un comunicat, el president de RTVE, José Antonio Sánchez, va transmetre a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) -que organitza el festival, juntament amb la televisió pública sueca- la seva “sorpresa” pel fet que s’hagués inclòs la ikurriña a la llista de “banderes prohibides”.
Per la seva banda, el govern espanyol en funcions també va sortir en defensa de la bandera basca. La portaveu de l’executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, va assegurar que es tracta d’una “bandera constitucional i legítima” i que el govern espanyol “la defensarà”. El ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, es va posar en contacte amb les autoritats sueques per resoldre el conflicte.
De fet, però, les normes publicades per l’organització d’Eurovisió prohibeixen entrar al recinte amb qualsevol bandera “local, regional o provincial”, la qual cosa impediria accedir-hi, per exemple, amb una senyera, si bé la bandera catalana no es va incloure en cap moment a la llista de símbols explícitament vetats. Les banderes que “continguin o representin elements de naturalesa religiosa o política, particularment les de territoris en disputa”, tampoc no seran admeses. Aquestes regulacions genèriques segueixen vigents malgrat la supressió de la llista -que, segons l’organització, només posava “exemples” d’ensenyes prohibides-, de manera que la ikurriña -igual que la senyera o qualsevol altra bandera “regional”- segueix vetada.
“La UER es vol assegurar que el Festival d’Eurovisió no es farà servir per llançar declaracions polítiques, missatges comercials no autoritzats o comentaris ofensius. La política de banderes no s’ha fet contra cap territori o organització i, per descomptat, no es comparen les unes amb les altres”, va argumentar, en resposta a aquesta polèmica, el portaveu de l’organisme, Dave Goodman, que es va disculpar per si la llista “havia ofès algú”. En un comunicat, la UER detallava que el document polèmic era “una versió preliminar” i que la seva finalitat “no era ser publicat”.
