Una pregària sentida en record dels condicionals

Alcem-nos tots i descobrim-nos el capell en honor als condicionals. Oh, aquell temps verbal que tant de servei va prestar a periodistes caguetes –o malintencionats– quan escrivien “X hauria fet Y” per indicar que creien que allò havia passat, però que tampoc no hi posarien la mà al foc. Quants condicionals sense condició s’han subministrat als lectors? Moltíssims. I, en canvi, a l’hora de les enquestes electorals, es fan servir futurs portentosos i presents d’indicatiu de coses que no només no han passat, sinó que poden passar d’una altra manera, depenent de si aquell dia fa sol, o els indecisos que formen un de cada quatre votants s’han llevat "aixi" o "aixà". “El PP guanya les eleccions, però el Botànic pot governar”, escriu el Levante, com si ja donés la notícia del resultat dels comicis. “Els populars certifiquen el canvi de cicle i assalten feus clau del PSOE”, diu La Razón.

No és pas que no hi hagi manera d’evitar-ho. El País, per exemple, obria portada amb “El PSC se situa al capdavant a Barcelona i el PP s’enforteix a Madrid” que, com a mínim, fa referència al sondeig i no al resultat que efectivament serà. A l’ARA també es va optar per una fórmula similar: “Colau s’avança amb Collboni i Trias empatats”. De fet, es nota molt quan els mitjans volen vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo, perquè solen fer portades amb enunciats que podrien trasplantar-se tal qual l’endemà de la cita amb les urnes. I es tracta dels mateixos mitjans que, la resta de l’any, usen i abusen dels condicionals esporuguits, per tirar pedres amagant les mans. En canvi, ara els deixen morir d’inanició. Quina ingratitud, pobres condicionals. Es prega una oració per la seva ànima. No es convida particularment.