Programes amb ‘playlist’
Els espais musicals van de baixa, però els artistes locals es promocionen a la resta de la graella
BarcelonaCada vegada són més els programes o les sèries que treballen per enriquir la graella televisiva amb un ampli repertori musical. Sense sortir de TV3, El convidat, El foraster, Cuines o fins i tot el Més 324 -un espai d’anàlisi informativa- recorren a les partitures per acostar-se als espectadors. A més, a tots aquests programes també cal afegir-hi les ficcions televisives que, a més de tenir una banda sonora pròpia, acullen música externa que no ha sigut creada expressament per a la sèrie en qüestió.
Les sintonies de les sèries formen ja part del cançoner col·lectiu: quan Mònica Terribas va entrevistar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, sonava la careta d’entrada de la sèrie nord-americana House of cards. La televisió s’ha convertit, també, en un trampolí per a molts artistes que arriben al públic per primer cop a través d’aquesta via inesperada. Un exemple d’aquest fenomen és el grup The Rembrandts, que amb la cançó I’ll be there for you, sintonia de la sèrie Friends, va saltar a la fama.
Però la televisió ha esdevingut també una via de defensa dels artistes locals. En aquesta línia, la televisió pública de Catalunya va firmar l’any 2009 un acord amb l’Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics de Catalunya (APECAT) per promoure la música produïda per les discogràfiques catalanes. L’any passat l’entitat va publicar un informe en el qual revelava que l’ús de la música catalana a TV3 ha augmentat en els últims anys. Com a exemple, esmentava el programa Divendres, que del total d’actuacions musicals que va emetre durant l’any 2014, el 76% van ser d’artistes catalans. Així mateix, l’estudi destacava que, en la informació musical del Telenotícies de l’any 2014, el 73% dels artistes eren de Catalunya.
No obstant això, Lluís Gendrau, director de la revista Enderrock, pensa que encara queda molta feina per fer. El periodista parla sobre l’incompliment de l’acord que el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) i l’Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC) van fixar l’any 2006. Aquesta mesura establia l’obligació que en la programació de música cantada emesa pels mitjans audiovisuals catalans hi hagués com a mínim un 25% de cançons interpretades en llengua catalana o aranesa. Gendrau afirma que no hi ha ningú que compleixi aquesta llei i afegeix: “És absurd, perquè tothom coincideix a dir que estem vivint el moment amb més qualitat musical de la història. Amb la gran quantitat de música catalana que tenim actualment n’hi hauria prou per complir aquesta llei”.
El periodista assenyala la influència anglosaxona i “la falta de sensibilitat dels programadors per la música catalana” com les causes principals d’aquest fenomen: “La televisió catalana ha reduït l’emissió de programes divulgatius de música, quan precisament són els mitjans els que han de liderar aquest procés. Sense el paper dels mitjans, l’escena musical catalana passa a ser invisible”, conclou Gendrau.
Entre els programes d’entreteniment emesos per TV3, El foraster és un dels espais que posa més èmfasi a defensar la consolidació dels músics catalans: “Ens hem decantat molt pel ventall musical de Catalunya, i no ens ha sigut gens difícil. A més, el nostre país és tan petit que sovint molts dels artistes catalans que sonen al programa són seguidors d’El foraster i estan molt contents de poder-ne formar part”, explica al diari ARA el seu presentador, Quim Masferrer.
La feina de triar les cançons dels capítols és del seu realitzador, Toniu Xou, i és considerada una part important del programa. De fet, Masferrer confessa que és un dels apartats als quals dediquen més energia: “Hi ha un autèntic debat quan estem fent la postproducció. El programa canvia completament en funció de la música que seleccionem”.
Mimant els artistes alternatius
Un dels programes catalans més notoris pel que fa a al seu èxit musical és El convidat. En l’espai conduït per Albert Om, la música era un dels ingredients essencials. De fet, Om confessa que “sense la música, El convidat no hauria sigut El convidat. Hi havia moments que no s’haurien viscut de la mateixa manera sense la cançó que els acompanyava”. En aquest cas, la feina de seleccionar la música també va anar a càrrec del realitzador del programa, David Barragan, que va arriscar-se apostant per un estil que s’allunyava dels gustos del públic majoritari. L’audiència li va reconèixer l’esforç i és per això que el programa va decidir llançar dos discos i una playlist a Spotify que té milers de seguidors.
En uns temps de gèneres transmèdia i de fronteres líquides en els mèdia, la música a la televisió és molt més que un simple complement. I també un negoci. Segons va explicar Antón Reixa, fugaç director de la SGAE, l’organisme cobra 200 euros per cada minut de música subjecta a drets d’autor. Això fa que el 50% dels seus ingressos depengui de la música que s’emet a la petita pantalla. Alguns canals privats han muntat la seva productora musical per estalviar-se haver de pagar aquestes quantitats.
