Mèdia 15/10/2021

Miquel de Moragas Spà: "Quants experts als mitjans saben comunicar amb solvència? No gaires"

3 min
Miguel de Moragas

BarcelonaVaig estudiar periodisme a la UAB entre el 1997 i el 2002, i diverses vegades, en boca de diferents professors, vaig sentir: “Sense el professor Miquel de Moragas aquesta facultat segurament no existiria”. Enguany la Facultat de Comunicació de la UAB arriba al cinquantenari i Moragas publica el llibre Els primers anys. Estudis de Comunicació a la UAB. Antecedents i inicis (1971-1985).

Podries resumir telegràficament l’esperit fundacional de la facultat?

— Diria que el treball en paral·lel de la formació de comunicadors i la contribució a la construcció de l’espai comunicatiu del país.

TV3 neix el 1984.

— Sí, l’entorn de la facultat és important en la influència sobre el pensament català de comunicació, en la creació de debat per impulsar lleis, normatives, organismes. La facultat arriba a la seva maduresa en un moment en què el país necessita molt pensament sobre comunicació.

Has sigut el degà de la facultat en dos períodes diferents, quina ha sigut la teva aportació principal?

— D'una banda, posar en contacte els estudis de comunicació de l’Europa llatina i de l’Amèrica llatina amb la UAB. I de l'altra, apostar per la transversalitat dins dels estudis de comunicació, connectar-los amb les ciències socials i humanes.

Al llibre destaques no pocs impediments i suspicàcies que vau haver de superar.

— Sí, els lobis periodístics temien una pèrdua d’influència. L’Associació de la Premsa tenia el control directe sobre els estudis de periodisme i la pèrdua de poder implicava també perdre el control sobre el registre oficial de periodistes.

I existia un altre lobi encara més ferotge, no?

— Sí, esclar, el franquisme. La idea era arrencar amb rapidesa malgrat ells. Ni el franquisme ni els lobis podien tenir poder sobre la ideologia dels alumnes. Això era una gran cosa. A l’Escola Oficial, que depenia d'Informació i Turisme, volien crear periodistes obedients, però no sempre ho aconseguien: Manuel Vázquez Montalbán, Wilfredo Espina, Josep Pernau...

I hi ha la qüestió del català, esclar.

— Sí, no vam tenir dubtes sobre la seva utilització preferent des de bon inici. També malgrat tots els malgrats, que eren molts.

Durant molts anys la facultat va exercir una espècie de monopoli.

— No ho volíem! Hi havia massa demanda per a la capacitat que teníem. Va ser així fins a principis dels anys 90. I la UAB va fer d’irradiadora d’influència dels estudis de periodisme cap a la societat. Avui no hi ha cap universitat a Catalunya que no en tingui.

Quan estudiava vaig sentir massa vegades allò de “no trobaràs feina”.

— La dissuasió no és un bon ingredient. Una de les raons de ser de la facultat ha de ser, sens dubte, generar ocupació. Auguro que els pròxims anys hi haurà molta demanda d’informació de qualitat. La traumàtica experiència de la pandèmia ha fet conscienciar el ciutadà d’aquesta necessitat, i això fa encara més valuosa la formació de professionals de la comunicació.

En l’era que vivim la comunicació és fonamental?

— I tant, i a la UAB vam entendre de seguida que la comunicació era un fenomen transversal, connectat amb totes les disciplines i sabers. I mira ara: ¿quants experts que apareixen als mitjans saben comunicar amb solvència? No gaires. Per interpretar les crisis s’han de tenir competències en comunicació.

És massa llarga la carrera de periodisme?

— No. Entre els 18 i els 22 anys la formació ha de ser intensiva. Quan durava cinc anys sí que era massa llarga.

Massa teoria i poca pràctica? N'hi ha que voldrien que fos com una FP...

— Aquesta acusació s’ha fet sempre i sempre hem anat adequant-nos-hi i adaptant-nos-hi. Les dues coses són necessàries. Tres vectors fonamentals ens han guiat sempre: l’alumne ha de saber fer/produir, ha de saber interpretar i ha de tenir consciència ètica de la professió.

Per què els professors de periodisme poden tenir tant perfils professionals com perfils acadèmics?

— Existeixen necessitats diverses dins dels estudis, dins d’una redacció no només és valuosa l’experiència. Cal investigació, prospectiva, diagnòstic, activitat acadèmica, pensament i repensament sobre l’espai de comunicació del país... És important tenir un professorat ampli i divers.

La facultat ha estat prou ben connectada amb la professió?

— Crec que sí. Recordo molt bé, per exemple, les reunions que vaig tenir com a degà amb tots els directors de diaris per construir una bona xarxa de beques de pràctiques.

Quina és la singularitat avui de la facultat de la UAB?

— Que és un campus i ho ha sigut sempre. La seva facilitat per crear projectes interdisciplinaris. La seva excel·lent biblioteca i hemeroteca. La bona agenda de contactes internacionals. I podria continuar!

stats