‘Radio Gaga’ s’aferra a l’empatia

BarcelonaUn matí de març, la caravana de Radio Gaga (Movistar+) fa parada i fonda al pati de l’ escola miracle, nom amb què es coneix popularment el col·legi públic Joaquim Ruyra de l’Hospitalet de Llobregat gràcies als bons resultats acadèmics. Per l’emissora efímera comandada per Quique Peinado i Manuel Burque van desfilant alumnes de nacionalitats diverses -en total, l’escola compta amb una trentena d’orígens diferents- que només amb un parell de frases deixen constància de l’efectivitat del seu model. “Aquesta escola és com el teu menjar preferit, té un ingredient secret que el fa especial”, assegura un dels nois que s’aventura a utilitzar els micròfons d’aquesta particular ràdio. Ell, juntament amb altres companys, serà un dels protagonistes d’un dels episodis de la quarta temporada de l’espai de Movistar+, que s’estrena aquest diumenge.

“Ens sembla al·lucinant la feina que es fa aquí amb nens de moltes nacionalitats. S’educa en la tolerància i el respecte i tenen uns resultats espectaculars”, explica Amparo Castellano, productora del programa, que remarca que l’escola de l’Hospitalet de Llobregat, que protagonitzarà el capítol del 3 de novembre, és un bon exemple que “la base de tot està en l’educació”. Radio Gaga va néixer amb la vocació de donar veu a aquells que normalment no són escoltats, i els responsables del programa no tenen intenció de modificar ni un mil·límetre el format. “El concepte és tan bàsic que no s’ha de retocar, el secret de Radio Gaga és seure a escoltar”, reconeix Castellano, que confessa que un dels seus grans reptes és trobar comunitats que realment existeixin i que tinguin ganes de participar-hi. De fet, Radio Gaga és una adaptació d’un format belga i, segons explica Castellano, en la seva versió original es van fer sis temporades “perquè sentien que el programa s’esgotava”.

I és que el programa té una vida paral·lela més enllà del que es veu en pantalla: cada cop que la caravana aparca, l’equip de producció reparteix entre 80 i 100 transistors als membres de cada comunitat -la gent d’un barri, els pacients d’un hospital, un grup de jubilats de vacances a Benidorm- perquè puguin seguir en directe totes les entrevistes que es fan a l’emissora, tant si després surten a l’espai televisiu com si es queden a la taula d’edició. “Les donem sintonitzades perquè a cada lloc tenim una freqüència diferent”, detalla Castellano.

Radio Gaga, premiat el 2018 amb l’Ondas al millor programa d’actualitat, és un dels espais insígnia de Movistar+. En la seva quarta temporada, la plataforma va demanar als responsables del format ampliar el nombre de capítols i passar dels sis que fan habitualment a vuit, una petició a la qual van accedir malgrat que “és un format del qual no es poden fer grans tirades perquè és molt esgotador trobar les comunitats i té un gran desgast a nivell humà”. En aquesta nova temporada, Burque i Peinado visitaran la Cañada Real, una de les zones més conflictives i pobres de Madrid, però també coneixeran de primera mà les seqüeles dels conflictes bèl·lics o entraran en contacte amb un grup de joves amb capacitats diferents.

La factura emocional

El desgast del qual parla la productora el coneixen també Quique Peinado i Manuel Burque, que confessen que en més d’una ocasió han sortit tocats després de conèixer les històries de vida d’alguns dels seus convidats, com quan van visitar persones amb lesions medul·lars o es van acostar a la realitat de la Maternitat de Barcelona. “Jo ni m’immunitzo ni em vull immunitzar, perquè seria pitjor per al programa”, assegura Peinado, que puntualitza que sempre busquen un final en positiu. Utilitzar les emocions, explica el periodista, “és més efectiu i no necessàriament ha de ser morbós o desagradable”.

Tant ell com el seu company aposten per l’empatia com a via per canviar el món. “A mi, com a professional, el programa m’ha donat responsabilitat perquè és la primera vegada que visc que es poden canviar les coses d’una manera positiva i jugant amb les emocions, que les emocions poden ser vehicles de canvi”, destaca Burque, que anima el públic a “perdre la por a les emocions”.

Peinado assegura que per les seves característiques Radio Gaga és un programa que encaixaria en la graella d’una televisió pública, tot i que actualment, per a ell, fa temps que s’ha deixat de banda el criteri de servei. “La televisió pública hauria de ser una cosa que no és, perquè moltes vegades no segueix criteris de televisió pública. És com si en lloc d’un hospital fessin un Primark”, remata.

Per a Joanna Pardos, directora del programa, una de les claus del format és la capacitat de Peinado i Burque per complementar-se. Mentre Burque és més “proper, empàtic i afable”, Peinado és “més periodista i té aquest punt de fer la pregunta més canyera”. “Hi ha entrevistats que requereixen canya, i hi ha entrevistats que necessiten que els abracis”, diu.