Recuperar els infants a TV3: falta l’altra meitat de la feina
La Corporació ha encertat de ple en la carretada de contingut nou que ha incorporat al SX3 per recuperar l'audiència infantil i juvenil que havia migrat a altres finestres on el català és testimonial... amb sort. Lara i Kali és un gran programa: entretingut, divertit, que ensenya a moure's per la muntanya, promou valors positius i, a sobre, explica la riquesa del territori. Els Beta creen un ambient amable, promovent activitats, i amb l'amistat com a principal motor. Sèries com ZombieLars tracten frontalment el racisme i el respecte a la diferència. Fa la la recupera el cançoner català i el dota de bons vídeos, perquè els infants no hagin de recórrer als subproductes que corren per YouTube i que, malgrat la pèssima factura, s'aprofiten de la volença dels infants per la repetició i aconsegueixen centenars de milers de reproduccions. En definitiva, hi ha qualitat, quantitat i diversitat.
Però això és només la meitat de la feina, com a molt. Hi ha dues assignatures encara pendents sense les quals tot l’esforç anterior perd molta efectivitat. La primera és l’aplicació. És bonica, i més atractiva que l’aspra 3 a la Carta, una antigalla per als estàndards del 2022. Ara bé, encara no és competitiva. A banda de serrells tècnics –si vols enviar un contingut a ChromeCast has de tirar enrere perquè no ho pots fer directament des del programa en qüestió–, el sistema d’ordenació és absurdament complicat. Per exemple, com que els Beta tenen el programa setmanal i també un de diari, uns i altres s’intercalen en el llistat i resulta complicat trobar un episodi concret.
Però la mancança més important és la falta de memòria de l’aplicació. Entenc que recollir les dades dels menors és delicat, però quan entres amb un perfil infantil a HBO o Disney recorda perfectament què has vist, et planta al davant els episodis nous del que estàs seguint i et proposa altres continguts similars. A can SX3 cal començar de zero cada cop. I som en un moment en què els continguts han de perseguir els espectadors, i no a l'inrevés. Cada clic innecessari és una invitació a canviar de plataforma.
L’altre drama és la promoció. Des que van sortir els nous continguts n’he fet apostolat entre els meus cercles, especialment els que no tenen el català com a primera llengua. O segona. Ningú estava al cas dels programes que els recomanava. Soc conscient que “els meus amics i coneguts” no té cap valor mostral, però que hagi recollit zero respostes dient ja no que ho miraven sinó que almenys els sonava, em fa pensar que pot haver-hi un problema de difusió. Difícilment es captaran els nous públics anhelats si el gruix de les promocions es concentren a través dels mateixos canals de la Corporació. L’augment de pressupost de la Corporació també hauria de servir per rematar la feina del nou SX3.
