Roger Loppacher: "El CAC manté les funcions amb la meitat de diners"

Roger Loppacher (Barcelona, 1959) és president del Consell Audiovisual de Catalunya des del juliol del 2012, un càrrec al qual va accedir amb els vots de CiU i PP. Aquesta és la primera entrevista que concedeix a la premsa.

El CAC ha intensificat les denúncies de males pràctiques en televisions d'àmbit estatal. Per què?

Quan vaig agafar la presidència vaig considerar que el CAC havia de vetllar per l'espectador davant de totes les emissions, les fessin operadors catalans o estatals. Volíem evitar la discriminació entre els uns i els altres.

No poden sancionar-les, així que traslladen l'expedient al ministeri d'Indústria. Els fan cas?

Tenim una funció dissuasòria i de denúncia pública que és eficaç. El ministeri ha respost a un cas de saturació publicitària al programa nocturn Astro TV , de La Sexta. No va haver-hi sanció, però sí l'efecte corrector immediat. Ara treballem en el tema de la pantalla compartida en les retransmissions de curses. Només pel fet d'haver-ho denunciat ja ha tingut un cert efecte i espero que aviat es corregeixi.

També estan estudiant una promo d'Intereconomía que té per lema "Independència és ruptura".

Sí, encara l'estem analitzant, però una primera conclusió és que possiblement es tracta de publicitat política no permesa, ja que pot influir de manera partidista en l'opinió pública i tenir un impacte en el resultat d'unes eleccions.

¿Hi ha espai per fer més estreta la diferència de control que pateixen les televisions catalanes i les estatals?

Òbviament, però caldria una distribució competencial diferent de l'actual. Caldria canviar la llei general de l'audiovisual.

Però això passaria per un acord amb l'Estat, que ara per ara sembla impossible.

Efectivament, el moment no és propici. En tot cas, el CAC és una estructura d'estat. Som a l'Estatut.

¿Han estudiat com es podria articular aquesta relació amb els operadors espanyols en cas que Catalunya tingués un estat propi?

És molt preliminar, això. Si Catalunya fos un estat independent, el regulador audiovisual també hauria d'agafar les competències en telecomunicacions. El Govern decidiria sobre l'espectre radioelèctric: què es veu i què es deixa de veure.

Quin és el seu parer?

Si Catalunya tingués estat propi, el mapa hauria de ser radicalment diferent, amb una presència més notòria i notable d'operadors catalans. Això no exclou els estatals: podrien emetre a Catalunya però amb unes condicions diferents pel que fa a llengua. Parlo en termes d'hipòtesi i com a opinió personal, perquè el CAC recull totes les sensibilitats.

Les ràdios privades es lamenten des de fa temps del desequilibri de freqüències respecte de les públiques.

Tenim pendent adjudicar les 22 freqüències de la COM. L'Associació Catalana de Ràdio ho va guanyar al Superior. La Diputació ho va recórrer però després va desistir. Estem pendents, per tant, que el Suprem accepti la desestimació i aleshores les distribuirem. Quan es completi el procés, públiques i privades tindran un nombre similar de freqüències.

I l'equilibri entre llengües?

A la ràdio generalista hi ha prou equilibri, però en la radiofórmula la balança s'inclina a favor de les estatals i caldria corregir-ho. I a la televisió el desequilibri és encara més gran: 22,5% d'emissions en català i la resta en castellà.

Quina anàlisi en fa de la TDT local? Bona part de les freqüències atorgades pel CAC no estan operatives perquè les emissores han plegat...

Això preocupa molt el CAC, perquè vol dir que l'oferta audiovisual es redueix. M'esgarrifa veure la davallada de la publicitat a les emissores locals. Una altra cosa és veure si el mapa que es va fer és el que correspon avui: s'hauria de revisar.

Quan vaig entrevistar el seu predecessor, em va dir que no podia garantir el servei del CAC si es retallava més. Això ha passat, i el pressupost ha caigut de 10 milions llargs a 5,6 en només dos anys. Com s'ho pensa fer?

El CAC manté les funcions amb la meitat de diners. I a més seguim les televisions espanyoles. És obvi que hem de fer més amb menys.

Menys consellers, menys pressupost... ¿També menys treballadors dels 88 que ara tenen?

Ho estem mirant. Estem incorporant arrendataris a l'Estat i estem treballant en un pla de dimensionament dels recursos humans, però que ens permeti seguir complint el nostre encàrrec.