Sanchis lamenta que la JEC actuï contra TV3 i no contra TVE, que va fer una cobertura "semblant" de la manifestació

El director de TV3 assegura que deixaran de dir "presos polítics", tot i que no ho troba "just"

El director de TV3, Vicent Sanchis, ha lamentat aquest matí la diferent vara de mesurar que Ciutadans aplica a TV3 i a Televisió Espanyola, i que ha comportat que la Junta Electoral Central (JEC) hagi actuat contra la cadena pública catalana i no contra l'estatal per la seva cobertura de la manifestació del 16 de març a Madrid, malgrat que totes dues televisions en van fer un seguiment "semblant".

En una entrevista a 'El món a RAC1', Sanchis ha explicat que ara mateix "l'única cosa" que pot fer TV3 és "obeir" la decisió de la JEC que l'obliga a "adoptar mesures compensatòries" a favor dels partits amb representació al Congrés que no donaven suport a aquell acte. "Si no, ens haurem d'atendre a conseqüències penals", ha argumentat el director de TV3, i ha recordat que TVE, tot i que "va fer una cobertura semblant, "no programarà aquest espai compensatori perquè ningú ho ha recorregut". 

En la seva resolució, la JEC fa referència a Televisió Espanyola, però afirma que, a banda de no haver sigut "objecte d'impugnació" –la Junta no actua d'ofici, sinó només quan algú l'hi demana–, el tipus de seguiment que va fer "no és comparable" al de TV3, perquè es va limitar a "connexions en directe al Canal 24 Horas" i un seguiment més intens per 'streaming'. La pública catalana, en canvi, "va concentrar en aquest acte la major part de la informació proporcionada" tant per TV3 com pel 3/24, "de manera contínua i quasi exclusiva", segons la JEC. La resolució també indica que "la circumstància que alguns mitjans privats donessin també cobertura a aquesta manifestació no té rellevància perquè aquests mitjans no estan subjectes al principi de neutralitat informativa". 

El setembre del 2015, la JEC ja va obligar TV3 a oferir un espai compensatori als partits unionistes a canvi de la cobertura de la manifestació de l'Onze de Setembre, que va coincidir amb el primer dia de campanya electoral (cosa que no es dona en aquest cas, perquè la campanya per a les eleccions del 28 d'abril no començarà fins al 12 d'abril). El diumenge, 20 de setembre, TV3 va dedicar quatre hores a la tarda a emetre actes de campanya del PSC, el PP, Catalunya Sí que Es Pot i Ciutadans, i va aconseguir un 1,4% de quota de pantalla mitjana. La mateixa cadena va explicar que es tractava del pitjor resultat que havia obtingut en aquesta franja en tota la seva història. 

"La sentència no és justa"

Sobre la decisió de la Junta Provincial de Barcelona de prohibir l'ús d'expressions com ' exili', 'presos polítics' i 'judici de la repressió' als mitjans públics, Sanchis ha dit que la cadena l'accepta "fins que s'acabi el període electoral", però això no vol dir assumir que és justa, perquè no ho és". Segons el director de TV3, l'ús de l'expressió 'presos polítics' "quedava condicionada al criteri professional de cadascú", i "des de la direcció en cap moment es va dir que s'havia de dir 'presos polítics'". En canvi, "pel que fa a l'exili sí que hi havia un acord". "Als diccionaris apareix una accepció que permet parlar clarament d'exili, i a més tota la premsa estrangera parla de gent a l'exili", ha argumentat Sanchis. 

Segons ell, la limitació imposada per la Junta afecta "els professionals" dels mitjans públics catalans, però no implica que " les persones que venen a les tertúlies o els polítics hagin de mesurar les seves paraules". 

Durant la campanya de les eleccions del 21 de desembre del 2017, la JEC ja havia prohibit als mitjans públics catalans l'ús d'aquesta mena d'expressions.

Crítiques del món del periodisme

Les resolucions d'aquest dijous de la Junta Electoral han motivat reaccions contràries per part de diversos organismes de l'àmbit del periodisme. Una de les més contundents és la del Consell Professional de TV3, que qualifica l'actuació de l'organisme com un "acte de censura, incompatible amb el respecte a la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa". "Considerem que els magistrats s’han convertit en censors i, en lloc de pronunciar-se sobre el que passa, ordenen que es reescrigui el que passa quan no els agrada", diu el Consell, que assenyala que la paraula 'exili' s'està utilitzant a la cadena "en els estrictes termes" que recullen el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i el de la Real Academia Española. Pel que fa a l'expressió 'presos polítics', remarca que el govern espanyol s'agafa a la definició que en fa el Consell d'Europa per dir que els presos del Procés no ho són, però que en canvi altres organismes creuen que aquesta definició sí que encaixa amb la situació dels polítics i activistes catalans presos. Per això, el comunicat afirma: "Als mitjans de comunicació de la CCMA ens hi hem referit amb expressions diverses que caben en el pronunciament del Consell d’Europa. La censura sobre la tria que fan els mitjans és això: censura". 

El Consell Professional es refereix a la Junta Electoral com "una esperpèntica rèplica del Ministeri de la Veritat que Orwell va descriure" a la novel·la '1984', ja que "prohibeix paraules i els canvia el sentit arbitràriament". "Avui és 'exili' i 'presos polítics'. Demà ja veurem quines paraules seran qualificades d’indesitjables per partits polítics i, seguidament, prohibides per ses senyories. La història s’anirà reescrivint", denuncia l'organisme, format per periodistes de TV3. 

Respecte a l'obligació de compensar els partits que no van donar suport a la manifestació de Madrid, el Consell ho troba "surrealista" i creu que acceptar-ho seria "acceptar que s'aparta els  professionals de TV3, Catalunya Ràdio i els mitjans digitals [de la CCMA] del disseny de la seva programació per posar-lo en mans d’uns magistrats que s’arremanguen la toga i confeccionen la graella".

En la mateixa línia s'ha manifestat el Consell Professional de Catalunya Ràdio, segons el qual la decisió de la Junta Electoral de Barcelona "només té una definició: censura". " Els  magistrats han ultrapassat les seves competències i  s’han  convertit en una figura que crèiem oblidada. Tornen els censors i temem que la Junta  Electoral Provincial vulgui iniciar una cacera de bruixes", afegeix el comunicat, que també cita Orwell. " El risc d’obrir aquesta porta és imprevisible i pot tenir conseqüències incalculables", adverteixen els professionals de l'emissora pública. 

En un altre comunicat, e l Col·legi de Periodistes de Catalunya lamenta que, amb aquesta decisió, la Junta s'ha "extralimitat en les seves funcions", i assenyala que "el verb 'prohibir' i la llibertat d’informació no són conjugables". Segons el Col·legi, la decisió de prohibir determinades expressions a TV3 i Catalunya Ràdio " representa una intromissió en tota regla a un dels pilars fonamentals de la  democràcia, com és la llibertat d'informació i la no ingerència política", a més d'un "menyspreu inadmissible i intolerable a la feina dels periodistes".

Per la seva banda, el Sindicat de Periodistes critica les "ingerències" de la Junta Electoral "en el dret a la informació". En la seva opinió, aquests organismes estan "actuant com a censura prèvia, inadmissible en democràcia i vetada per la Constitució".

El sindicat confirma que, des de la direcció de TV3 i Catalunya Ràdio, " no s'ha imposat cap directriu pel que fa als termes que s'han d'utilitzar, de manera que aquests mitjans han reproduït un ventall divers d'expressions, a criteri de cada professional". El comunicat explica que l'ús de "determinades expressions en conflicte" en relació als presos polítics i exiliats "són motiu de debat també dins dels mitjans de la Corporació", i que en qualsevol cas l'adequació d'aquestes expressions als criteris deontològics i a la neutralitat informativa "s'ha de resoldre en instàncies professionals internes i en tot cas des d'una autoritat audiovisual independent, sense dependència política i amb criteris professionals i de servei públic". 

Sobre la "imposició" de l'informatiu compensatori arran de la cobertura de la manifestació a Madrid, el sindicat creu que és "portar al límit la ingerència" de la JEC "en la llibertat d'informació", ja que, d'una banda, la transmissió ni tan sols es va fer dins del període de campanya electoral, i, de l'altra, "és un absurd voler substituir la realitat i anul·lar la informació sobre fets reals, perquè en aquest període no hi ha hagut manifestacions en sentit contrari". 

En el mateix sentit s'ha pronunciat el Grup de Periodistes Ramon Barnils, que considera "inadmissible" i "especialment preocupant" aquesta "intromissió de la Junta Electoral en la tasca dels mitjans de comunicació públics". Segons aquesta entitat, l'organisme "ha creuat una línia vermella en la llibertat de premsa i el dret a la informació". En un comunicat, el Grup Barnils subratlla que les expressions prohibides per la Junta Provincial "no són propaganda d'un partit concret", sinó que representen un punt de vista compartit "per la majoria de l'arc parlamentari i de la societat catalana, així com per diversos experts i juristes". L'organització recorda també que "expressions com ara «colpistes» o «fugats» són utilitzades per determinats partits i per mitjans de línia editorial afí i no per això es planteja que calgui prohibir-les".

Des del món periodístic espanyol també arriben missatges crítics amb la decisió de la Junta Electoral de Barcelona. Consultat per l'ARA, el president de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE), Nemesio Rodríguez, afirma que l'organització que presideix "considera que l'ús de la paraula no es pot prohibir". "La llibertat d'opinió està prevista en l'article 20 de la Constitució i s'exerceix a través de la paraula. Prohibir l'ús de paraules perquè coincideixen amb els plantejaments polítics d'un partit pot obrir un corrent de reclamacions que portaria al silenci informatiu", afegeix Rodríguez, que és també vicepresident primer de l'Associació de la Premsa de Madrid (APM).

Més continguts de