La sèrie en hawaià de Jason Momoa que ha enrabiat els trumpistes

A la primera temporada de The White Lotus, el creador Mike White reforçava el to de comèdia negra crítica amb la indústria del turisme amb un esbós de discurs postcolonial des del punt de vista hawaià. Un dels personatges secundaris explicava com els Estats Units s'havien anat apropiant de l'arxipèlag fins al punt que els seus habitants originaris havien acabat treballant en feines subsidiàries per als interessos econòmics dels blancs. Per a la majoria d'occidentals, Hawaii ha quedat reduïda a un paisatge exòtic de platges paradisíaques i camises florejades on passar les vacances si tens calerons. És probable que l'intent més recent per part de Hollywood de fer una ficció hawaianocèntrica sigui Lilo & Stitch...

D'aquí l'interès cultural d'El gran guerrero (Chief of war), la primera sèrie comercial parlada en gran part en hawaià, que explica la història de l'arxipèlag polinesi durant el procés de reunificació que va liderar Kamehameha I a finals del segle XVIII. La producció és una iniciativa de Jason Momoa, el protagonista d'Aquaman, que posa el seu estatus d'estrella al servei d'una ficció històrica sobre Hawaii des del punt de vista local, però elaborada amb l'ambició d'una gran epopeia. Fins al punt que han comptat amb Hans Zimmer, el compositor de Gladiator, per a la banda sonora que cofirma amb James Everingham. Momoa s'ha aliat amb el productor Thomas Paʻa Sibbett per tirar endavant un projecte que no se centra en el rei més famós dels hawaians sinó en una altra figura històrica menys coneguda: Kaʻiana, que va ser el primer guerrer de les illes que va viatjar per altres territoris i va tornar a Hawaii amb una sèrie de coneixements i estris (sobretot armes de foc) que el van convertir en una de les peces clau en la guerra de reunificació.

El personatge de Momoa es presenta al primer episodi lluitant sota l'aigua contra un tauró. L'actor importa així a la sèrie l'aura heroica d'Aquaman, alhora que legitima l'estatus de cap guerrer del seu personatge, un combatent que es defineix per les seves habilitats, i no pas (només) per qüestions dinàstiques. Els primers episodis d'El gran guerrero reivindiquen els hawaians com un poble combatent i aguerrit, amb diferents conflictes entre les illes. En la representació de la violència d'aquesta comunitat precolonial, la sèrie s'acosta a la pel·lícula Apocalypto de Mel Gibson, sense caure en la mateixa recreació en el gore i la crueltat. Els personatges es defineixen sobretot pel seu rol en els conflictes de poder, des de Ka‘iana com el guerrer que vol servir els interessos del poble i no pas l'ambició d'un governant, a Kaʻahumanu (la neozelandesa Luciane Buchanan), l'esposa més jove de Kamehameha, que brega per trobar el seu lloc en una societat patriarcal.

Llengua en perill d'extinció

Malgrat que ara té estatus de llengua cooficial, el hawaià va estar prohibit des de finals del segle XIX fins als anys setanta del segle XX. El seu arraconament durant aquestes dècades va ser tal que ara es considera en perill d'extinció. El tema de fons d'El gran guerrero és la mutació cultural mastodòntica que va suposar per a Hawaii l'obertura a la influència exterior, amb qüestions com la introducció de les armes de foc que canvien el seu "art de la guerra", l'inici d'altres formes de comerç i la progressiva apropiació del territori i la cultura per part de les potències colonials. Per això, és tot un mèrit que Momoa hagi encapçalat un projecte en una llengua que ni tan sols ell controlava del tot. Que una sèrie nord-americana d'Apple TV es rodi en hawaià és tan insòlit que fins i tot ha despertat la ira i l'estupefacció entre els sectors de l'audiència més trumpistes.