“Quan em van nominar al Bafta estava treballant a la cafeteria d'un gimnàs”

La gal·lesa Gabrielle Creevy dona vida a la Bethan, la protagonista d''In my skin'

4 min
Gabrielle Creevy en una escena d''In my skin'

BarcelonaLa mirada de la Gabrielle Creevy és d'aquelles que són difícils d'oblidar, sobretot quan interpreta la Bethan, la protagonista d'In my skin, sèrie que acaba de guanyar el Bafta al millor drama i que es pot veure a Filmin. Aquesta jove actriu, gal·lesa com el personatge que li ha permès entrar en la indústria audiovisual, reconeix que la sèrie li ha canviat la vida, "encara que això soni molt dramàtic". Si en la ficció la mirada de Creevy bascula entre l'angoixa, l'apatia i comptats instants de felicitat, en la vida real, tot i que sigui a través de Zoom, és lluminosa, sobretot quan parla d'allò que més li agrada fer: actuar.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

A In my skin, Creevy interpreta una adolescent que es passa la vida mentint per ocultar que té una mare que pateix trastorn bipolar i un pare alcohòlic. La Bethan és una experta en tractar amb hospitals i reescalfar menjar precuinat per subsistir. La sèrie és un reflex dels anys de joventut de la seva creadora, Kayleigh Llewellyn, que va passar molt de temps amagant els problemes de salut mental de la seva mare. El guió va caure en mans de Creevy quan era a l'últim curs de l'escola d'art dramàtic i assegura que va sentir una connexió instantània amb aquesta noia que sembla que passi de tot, però que, en el fons, és profundament sensible i té un gran sentiment de responsabilitat cap a una mare que necessita ajuda. "Quan vaig llegir el resum del personatge va ser la primera vegada que em vaig veure reflectida en un tros de paper", explica Creevy. "Per començar soc gal·lesa, com si no fos prou obvi [diu rient del seu accent]. Entenc moltes de les coses que passen a la vida de la Bethan, com el fet de ser adolescent a Gal·les, que és una mica difícil. Soc de classe obrera, així que comprenc molts dels problemes que pateix", remarca.

Escenes difícils de rodar

En la seva posada de llarg com a protagonista, Creevy ha hagut d'enfrontar-se a escenes doloroses de veure, però també de filmar, com un moment clau de la segona temporada en què el pare de la Bethan maltracta la seva mare. Tant ella com els actors que interpreten els seus pares a la ficció –Jo Hartley i Rhodri Meilir– van comptar amb el suport d'un assessor d'escenes d'acció que s'havia d'assegurar que tothom se sentís còmode en el moment de rodar unes escenes que són molt dures. "Per a mi va ser molt més difícil veure aquelles escenes després, encara que les havia interpretat jo. Són terrorífiques i impactants. Quan hi estàs ficat no t’adones de què estàs fent i, definitivament, va ser pitjor veure-les que fer-les", explica.

En l'edició d'aquest any dels Bafta de televisió, In my skin es va endur el premi a millor drama i millor guió. Creevy no estava nominada, però sí que ho va estar als Bafta Cymru, la branca gal·lesa dels premis, amb la primera temporada. La pràcticament debutant no només va aconseguir la nominació, sinó que també es va emportar el guardó a casa. "Quan vaig saber que havia estat nominada al Bafta Cymru estava treballant a la meva altra feina, a la cafeteria d’un gimnàs. La Kayleigh em va enviar un mail en què deia «felicitats» i jo no sabia de què em parlava perquè no tenia ni idea que havien de sortir les nominacions. Sempre demano perdó a la dona a qui li estava servint cafè en aquell moment perquè crec que vaig trigar com un quart d'hora a fer-li el cafè amb llet. Estava totalment sobrepassada", explica entre riures. L'alegria de saber que havia estat nominada la va haver de contenir un cop li va haver comunicat la notícia a la seva mare. "Vaig haver de tornar a posar-me a treballar. Em quedaven dues hores de torn!".

Gabrielle Creevy i Jo Hartley a l'entrega dels Bafta de televisió d'aquest any.

Gabrielle Creevy i el seu personatge a la ficció no només comparteixen origen sinó també passió per disciplines artístiques. La protagonista d'In my skin té talent per escriure, especialment poesia, però com fa amb moltes altres coses de la seva vida, amaga aquesta passió per por del que opinin els altres. Creevy, que als cinc anys li va dir a la seva mare que ella el que volia era sortir a la tele, recorda haver passat per una fase similar a l'escola, quan intentava deixar de banda l'actuació perquè creia que no era un futur viable o que això la feia poc guai davant dels seus companys de classe. "La meva mare, que és mare soltera, es va esforçar molt perquè jo pogués anar a moltíssimes activitats, clubs i que pogués fer de tot. Quan em vaig fer gran, va arribar un punt, cap als 16, que actuar era l’única cosa en la meva vida amb la qual em sentia bé. No hi havia res més pel que sentís una passió similar", explica Creevy, que ha acabat convertint aquella afició infantil en la seva professió.

L'èxit d'In my skin i el premi Bafta han marcat un abans i un després en la carrera de Creevy, però l'actriu recorda que tot just comença. "No em plouen les ofertes, no. Segueixo anant a audicions", diu l'actriu, que a diferència d'altres actors joves sent certa al·lèrgia per les xarxes socials (només té un compte d'Instagram i, a més, no és públic). Els seus plans de futur més immediats inclouen l'estrena de la sèrie Three Women, que es veurà al canal Showtime i que narra la història d'un grup de dones en un moment crucial de les seves vides. El tipus de paper que vol fer el té clar: "Sempre penso en què m’agradaria veure a la televisió. Quan era adolescent no sentia que a la televisió hi hagués res que parlés de mi o que em representés d’una manera completa. Ara tinc nebots i nebodes i moltes vegades penso que potser tinc un petit poder per canviar les coses i que ells vegin històries que parlen sobre ells". La Bethan, el paper que l'ha fet despuntar, encaixa amb les seves aspiracions, no només la representa a ella sinó a molta altra gent que ha sentit que, per primera vegada, algú els prestava atenció. "Em sento molt orgullosa d'haver donat veu als marginats", conclou.

stats