La sèrie que va obrir el debat sobre el suïcidi adolescent
L’adaptació de Netflix del llibre de Jay Asher es va convertir en un fenomen global… i en un dels casos més polèmics de la televisió recent
BarcelonaCada diumenge d'estiu, l'ARA repassa alguna de les sèries més polèmiques de la història de la televisió. El quart lliurament correspon a Por 13 razones, la sèrie que va encetar la conversa sobre la salut mental i el suïcidi adolescent.
Quan el 31 de març del 2017 Netflix va estrenar Por 13 razones, ningú esperava que la sèrie provoqués el terratrèmol que, finalment, va generar. Amb una posada en escena dramàtica i una trama construïda com un thriller emocional —una noia que se suïcida i deixa tretze cintes on explica per què ho ha fet i a qui en responsabilitza—, la plataforma va posar sobre la taula alguns dels temes més espinosos per a joves i famílies: el suïcidi, l'assetjament escolar, la depressió, la violació, el silenci dels adults. I la polèmica va esclatar.
La sèrie estava basada en el llibre homònim de Jay Asher, publicat el 2007, però l'adaptació televisiva era molt més explícita, visual i provocadora. La primera temporada, que segueix fil per randa el relat original, va ser àmpliament aplaudida per la crítica. Es destacava la seva valentia per mostrar el dolor adolescent sense eufemismes, les interpretacions de Dylan Minnette —el Clay— i Katherine Langford —la protagonista de la història, la Hannah—, i la seva capacitat per trencar tabús socials. Amb una narrativa addictiva i carregada de tensió emocional, semblava que Por 13 razones marcava un abans i un després en la representació de la salut mental als mitjans.
Però l’eco de l’èxit aviat va topar amb una allau de crítiques. El moment clau? La recreació explícita del suïcidi de Hannah Baker al final de la primera temporada. Aquesta escena, extremadament crua, va desencadenar una onada de reaccions contràries de professionals de la salut mental, psicòlegs, educadors i pares que van alertar que una representació tan gràfica del suïcidi podia tenir un efecte imitació, especialment entre adolescents vulnerables. Un estudi publicat a JAMA Psychiatry va posar xifres al que fins aleshores eren intuïcions: només als Estats Units, es van detectar 195 suïcidis addicionals entre joves d’entre 10 i 17 anys l’any de l’estrena, amb un repunt del 28,9% el mes següent. Més enllà de les dades, molts experts alertaven del perill de transmetre la idea que el suïcidi és una resposta comprensible al patiment, una venjança emocional o una forma d’aconseguir que els altres escoltin.
La sèrie també va rebre crítiques per la manera com representava les agressions sexuals. Especialment a la segona temporada, que inclou una escena d'una violació —explícita i molt violenta— a un personatge masculí dins els lavabos d’un institut. Aquesta seqüència va ser qualificada de gratuïta per diversos col·lectius i crítics, i va reobrir el debat sobre fins a quin punt l’impacte emocional justifica mostrar escenes de violència sexual d’aquesta intensitat. Organitzacions com RAINN (Rape, Abuse & Incest National Network) van advertir que aquest tipus de representacions podien reactivar traumes entre víctimes i, sobretot, desencadenar ansietat sense aportar veritables eines de reflexió o reparació.
Por 13 razones també va ser blanc de les associacions conservadores, com ho havia estat una altra sèrie adolescent, Skins. L'escena de la violació de la segona temporada va provocar que el Parents Television Council reclamés a Netflix que cancel·lés i eliminés del seu catàleg la sèrie, una petició que la plataforma va ignorar.
Tot i que Netflix no es va plegar a les demandes de l'associació conservadora, sí que va prendre mesures per alertar del contingut delicat de la producció. Primer amb advertències específiques abans dels episodis més delicats; després, amb vídeos informatius i recursos d’ajuda, i, finalment, amb un pas històric: el 2019, la plataforma va eliminar l’escena del suïcidi després de més de dos anys d’emissió. El gest, tot i tardà, va ser interpretat com un reconeixement implícit de l’impacte real que pot tenir la ficció sobre la salut pública. Tot i això, la sèrie va continuar produint temporades, amb trames cada vegada més centrades en les conseqüències del trauma, les estructures d'impunitat i la violència sistèmica.
En total, Por 13 razones va tenir quatre temporades (2017–2020), però la seva popularitat va anar en declivi. Si bé la primera va ser un èxit massiu de públic, les següents van dividir l’audiència. Les crítiques destacaven una deriva cap al melodrama excessiva, la reiteració de traumes i una certa explotació emocional del patiment adolescent. La quarta temporada, estrenada el juny del 2020, va ser rebuda amb fredor, i molts consideraven que la sèrie havia perdut el seu nord narratiu.
El llegat després de la polèmica
Set anys després, l’empremta de Por 13 razones és tan evident com incòmoda. Per una banda, va obrir la porta a parlar amb més naturalitat de temes que abans s’evitaven, molts adolescents van assegurar que la sèrie els havia ajudat a identificar el seu malestar o a buscar ajuda. Però, per l’altra, va evidenciar la manca de protocols clars a l’hora de representar temes delicats en la ficció. Diverses associacions de salut mental, com l’American Foundation for Suicide Prevention i la National Association of School Psychologists, van elaborar noves guies per a creadors de continguts que recomanen no mostrar el mètode del suïcidi, evitar idealitzar-lo, posar recursos visibles a l’abast, representar adults i sistemes d’ajuda eficaços. I, sobretot, no callar, però parlar amb responsabilitat.
