On són les idees noves? Les adaptacions de llibres arrasen al cinema i a les sèries

BarcelonaEl cap de setmana passat tres de les cinc pel·lícules més taquilleres van ser adaptacions literàries: la de Cims borrascosos (que ha fet una recaptació d'1,82 milions d'euros a l'Estat), la de Hamnet (565.000 euros) i la de L'assistenta (467.000 euros). A Netflix, la plataforma d'estríming amb més subscriptors, la llista de sèries de parla anglesa més vistes globalment en la setmana del 9 al 15 de febrer també inclou diverses versions de llibres: Els Bridgerton, L'advocat del Lincoln i Ell i ella. Aquesta setmana dues de les estrenes destacades són, precisament, adaptacions literàries: el thriller eròtic 56 días i l'última temporada de Como agua para chocolate, versió de la novel·la de la mexicana Laura Esquivel que en el seu moment també va ser traslladada a la pantalla gran. Les adaptacions literàries no són una novetat en el cinema o la televisió, però poques vegades han sigut tan omnipresents fins al punt que cal preguntar-se on han quedat les idees noves o originals.

La febre per les adaptacions literàries no es limita al cinema o la televisió, també ha fet acte de presència en el teatre. En el cas de l'escena catalana, la temporada 2025-2026 ha estat i estarà marcada per diferents adaptacions com ara Absalon, Absalon!, de William Faulkner, que es podrà veure al TNC; La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, també programada pel TNC, i El mestre i Margarita, que es va fer al Teatre Lliure.

"No són només adaptacions de llibres, sinó que també s'estan agafant el que s'anomenen propietats intel·lectuals (IP) de tot el que es pot, sigui novel·la, videojoc o casos reals. Hi ha tanta competència entre plataformes per atrapar l'espectador que cal sumar més valor als projectes que es fan. Abans el guionista donava una idea i ja n'hi havia prou, però ara li has d'afegir valor per destacar respecte a les altres sèries. Si et sumes a coses que ja tenen fama, arrossegues el públic objectiu de la novel·la, del videojoc o del que sigui", explica la guionista Marta Grau Rafel. Detalla que moltes vegades quan els guionistes intenten vendre una idea original a una productora es troben amb més reticències perquè no parteixen d'un grup de públic potencial que segur que veurà la sèrie o la pel·lícula.

Aquesta tendència ha fet que les idees originals siguin més residuals, però Grau Rafel recorda que, al cap i a la fi, els guionistes també s'encarreguen de fer les adaptacions. Amb tot, admet que la situació és "frustrant" perquè hi ha menys oportunitats per desenvolupar idees pròpies, motiu pel qual moltes vegades els guionistes acaben escrivint llibres. Jordi Frades, subdirector general de Diagonal TV, productora que ha adaptat novel·les com La catedral del mar o La novia gitana, coincideix amb la diagnosi de Grau Rafel i assegura que també ha detectat que molts guionistes han fet el salt al món literari.

Frades detalla que la mateixa indústria editorial s'ha adonat del nínxol de mercat que són les adaptacions audiovisuals i en molts casos ja ofereixen directament els seus llibres a les productores. "A l'hora de vendre un projecte a una plataforma, amb un llibre parteixes d'un argument existent, i això fa que tot estigui ja molt més detallat que amb una idea original de la qual tens una sinopsi de deu pàgines", afegeix. "Amb una idea original, el possible èxit no està testejat", diu Frades, que destaca casos com el de L'assistenta, un cavall guanyador després d'haver venut exemplars a cabassos. Una de les darreres adaptacions en què ha participat Diagonal TV és la transformació en sèrie de dues de les novel·les de l'autora romàntica bestseller Megan Maxwell, Tampoco pido tanto i ¿A qué estás esperando? (aquest darrer títol és el que dona nom a la sèrie).

El subdirector general de Diagonal TV assegura que ara mateix la indústria està en el zenit de les adaptacions literàries per l'alta demanda de producció. "Hi ha tanta necessitat de producció perquè hi ha tantes plataformes que moltes vegades les novel·les acaben passant per davant", remarca. La guionista i escriptora Carmen Fernández Villalba recorda que una vegada va presentar un projecte de sèrie a un productor i ell li va dir que li agradava molt, però que si fos un llibre "el compraria ja". "Em va suggerir que l'escrivís primer com a llibre. Si primer li portava el llibre, el projecte de sèrie tenia més garanties. Si ja ha estat publicat, ha passat a un altre esglaó", explica aquesta membre de la junta de Guionistes Associats de Catalunya. Assenyala, a més, que en tot aquest panorama també hi ha una qüestió d'estatus: "Aquell que publica un llibre ja té l'estatus d'escriptor i ja té una autoria. Sembla que els guionistes, que hem estat invisibilitzats durant tants anys, no tenen tant de pes que com aquell autor que publica un llibre".

Nínxol de mercat i retroalimentació

Fernández Villalba assegura que el món editorial i la indústria audiovisual ja no són compartiments estancs sinó que hi ha molts vasos comunicants. Anna Soler-Pont va detectar aquest nínxol de mercat i el 1992 va fundar l'agència Pontas, que, entre altres coses, gestiona els drets d'adaptació de diversos autors. "Quan vam començar, un 10% de les produccions audiovisuals venien del món del llibre i ara mateix, a escala mundial, són al voltant del 40%", explica Soler-Pont. De fet, aquest març anirà a la fira del llibre de Londres i la meitat de les seves cites són amb productors i executius de plataformes. L'agència Pontas ha sigut clau per a la translació a la pantalla de llibres com Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich, que va servir de base per a Salvador, que va guanyar el Goya a millor guió adaptat; Rastres de sàndal, coescrit per la mateixa Soler-Pont, o un Cel de plom.

Un dels últims drets que han gestionat són els de la novel·la L'últim vaixell, de Domingo Villar, que serà una sèrie que es titularà Caldas. Assegura que tant l'editorial que ha publicat el llibre en català, Columna, com la que l'ha publicat en castellà, Siruela, ja tenen previst que hi haurà un repunt de vendes de la novel·la quan s'estreni la sèrie. En aquest sentit, Soler-Pont indica que quan es fa una adaptació es produeix un procés de retroalimentació. Un cas paradigmàtic és el de Hamnet: arran de l'estrena de la pel·lícula, les vendes de la novel·la de Maggie O'Farrell, publicada originalment el 2021, han experimentat un ressorgiment. En el cas de la versió catalana, L’Altra Editorial n’ha venut més de 3.000 en un mes i mig, i ja pronostica que pot ser un dels llibres més demanats de cara a Sant Jordi.

Soler-Pont recorda que un guió televisiu o cinematogràfic és una peça d'artesania i que la gent ara comença a entendre que quan veu una adaptació no ha de seguir fil per randa el llibre en què es basa. "Jo sempre dic als nostres clients [els autors] que si no estan disposats a enfrontar-se a una traïció i un canvi radical de la seva història, no venguin els drets. El copyright d'un audiovisual és dels productors, de la cadena o de la plataforma, però no de l'autor, a menys que es converteixi en coproductor", reflexiona.

El vincle amb el fenomen BookTok

Un dels motius que s'amaguen darrere l'auge d'adaptacions literàries és el fenomen dels booktokers, els influencers de llibres que triomfen a TikTok des de mitjans del 2020. Les seves recomanacions, fetes d'una manera més directa, entretinguda i juganera que una crítica convencional, atreuen els lectors. Els llibres dels quals parlen molt sovint s'acaben fent populars i virals, dos elements que poden cridar l'atenció a productores i plataformes, sempre a la cerca de productes o propietats intel·lectuals que ja comptin amb l'impuls d'una bona base de fans. Normalment, els booktokers se centren en la ficció per a joves (young adults), novel·la romàntica, fantasia i thriller. Sèries com Heartstopper, Asesinato para principiantes o L'estiu que em vaig enamorar deuen la seva existència al fenomen BookTok. Una de les estrenes de Prime Video més esperades d'aquest any pel públic juvenil és Off Campus, adaptació d'una saga de novel·les romàntiques protagonitzades pels jugadors d'hoquei d'una universitat nord-americana. La primera temporada arriba al maig i la segona ja té llum verda.

Abans que els booktokers marquessin el camí de la indústria audiovisual, als Estats Units hi va haver una altra figura que es va adonar del lucratiu mercat d'unir literatura, sèries i cinema. L'actriu i productora Reese Witherspoon, que va fer el salt a la producció quan no trobava papers interessants per a la seva edat, va fundar un club de lectura que li ha servit per identificar els llibres que podien transformar-se en un bon material audiovisual. Moltes de les sèries i pel·lícules que ha produït a través de la seva companyia, Hello Sunshine, són adaptacions de llibres que prèviament va triar per al seu club de lectura. En aquesta llista es troben com sèries com Tothom estima la Daisy Jones, Little fires everywhere, Tiny beautiful things, The last thing he told i Des de zero i pel·lícules com La chica salvaje. Els futurs projectes de Witherspoon com a productora també inclouen un reguitzell d'adaptacions: des de Comedia romántica (VR Europa), llibre de Curtis Sittenfeld, fins a El rossinyol (Amsterdam), de Kristin Hannah, passant per Run, Rose, run, coescrit per Dolly Parton i James Patterson.

Tant guionistes com productores i editorials no preveuen que la bombolla punxi. "No crec que baixi, al contrari, perquè cada cop és un sector més competitiu", remata Grau Rafel, que assenyala una nova derivada d'aquest fenomen, la intersecció amb la intel·ligència artificial. "Hem de veure on ens porta, però davant d'una novel·la que ja està feta una intel·ligència artificial la pot adaptar. Si no lluitem contra això, serà més fàcil que no pas buscar un guionista que t'aporti una idea original", alerta.