Rosa Romà: "El soroll que hi ha ara a la Corporació és intencionat. Portàvem deu anys de decadència i ningú deia res"

BarcelonaRosa Romà ha travessat ja l'equador del seu mandat al capdavant de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En aquesta entrevista en profunditat, aborda la polèmica per les marques de 3Cat, les audiències del canal infantil, les de Catalunya Ràdio o la competència que li fa RTVE amb La 2 Cat.

Els treballadors han votat i un 90% li reclamen "que TV3, Catalunya Ràdio i totes les seves marques continuïn actives i visibles". Considera recular en el seu pla?

— Coincidim amb la voluntat expressada per la majoria de la plantilla, perquè ja vam dir que volíem mantenir actives i visibles les nostres marques i, per tant, apostem per una estratègia de convivència que ens està donant molt bons resultats. Així ho hem volgut aclarir arreu. Però cal tenir en compte que això no pot anar en detriment de l'estratègia de posar els continguts i la ciutadania al centre. Volem esdevenir una factoria de continguts amb una marca, que és 3Cat, i, alhora, aquesta marca ha de conviure amb les marques de distribució, que en el cas de la televisió són TV3 i altres, i en el cas de la ràdio són Catalunya Ràdio i també altres.

Però quan diuen "totes les seves marques" es refereixen també a recuperar 3/24 i Catalunya Informació. Considera fer-les tornar i deixar 3CatInfo només com a nom de l'aplicació?

— L'aposta de situar els continguts informatius al centre i, per tant, d’esdevenir una gran redacció d'informatius és ferma i ho volem seguir treballant en aquesta direcció.

Més enllà del conflicte per les marques, els treballadors expressen la temença que es vol avançar cap a un model convergent en què no es fa televisió d'una banda i ràdio de l'altra sinó un únic producte híbrid. És així?

— Adaptar-nos als nous hàbits de consum no vol dir fer un sol contingut, ni reduir la plantilla, ni tampoc reduir costos. El que volem és adaptar-nos molt bé amb diferents productes per arribar al conjunt de la ciutadania.

Quan es va estrenar el 3Cat, fa dos anys, quedava clar que era una primera fase. Un lífting del vell 3 a la Carta a l’espera de l’aplicació nova del tot, que havia d’arribar la tardor del 2024. Porten un any de retard i ni tan sols hi ha data per a aquesta segona fase.

— La segona fase de la plataforma està en desenvolupament, però en paral·lel hem millorat la primera plataforma. Rellançar els informatius ha comportat reordenar les prioritats. Però esperem que vegi la llum la primavera de l’any que ve.

Fa un parell de setmanes es va publicar que la proposta del 3Cat ja la va intentar implementar a la Corporació, quan era executiva de l’agència publicitària Ogilvy, però que en aquell moment es va descartar. Li fa por que ara sembli que el pla de marques sigui vist com una dèria personalista?

— Tot allò que jo hagi pogut fer en la meva experiència professional passada forma part del passat i, en tot cas, jo no he treballat mai sola. He treballat amb equips i, per tant, no hi ha cap projecte presentat a la Corporació per la senyora Rosa Romà. I el projecte actual l’han fet, per sort, els equips de la Corporació i es va desenvolupar de forma interna, perquè així ho van creure també necessari els directius. I el consell de govern, per unanimitat, li va donar suport.

Parlem de pantalla. Bestial és un programa que ha generat molt de soroll, i no precisament bo. Des de TV3 s'hauria d'haver detectat què causaria aquest rebuig?

— Sempre dic que cal defensar els directors de televisió perquè són professionals amb una llarga trajectòria i han estat al capdavant de tries tan importants com Crims, Eufòria o Tor. A vegades, no tots els continguts agraden a tothom. I, a vegades, nosaltres mateixos podem tenir dubtes d'alguns continguts que s'han triat, però la meva obligació és fer-los confiança, traslladar-los observacions i, quan un contingut té el ressò que ha passat amb Bestial, mirar com es pot abordar i buscar solucions o, si més no, aprendre’n alguna cosa.

El programa ha estat considerat exemple de la banalització en què està caient TV3.

— TV3 és el mitjà que té més continguts informatius i de cultura no només de Catalunya, que de mitjans públics catalans o privats catalans n'hi ha ben pocs, sinó a nivell estatal i europeu. Som referents en tenir dos prime time a la setmana, els dimarts i els diumenges, amb continguts informatius. No només ho hem mantingut, sinó que ho hem reforçat amb l’aposta dels short docs, els documentals de petit format que es pengen al 3Cat i a YouTube, com ara Punt de no retorn. Per no dir espais culturals com Quanta guerra o Animals arquitectes, i tants d’altres. Venint d'on veníem, en què s'havia pràcticament tancat el 33 i s'havia deixat sense continguts culturals l'organització, l'aposta que s'ha fet és molt rellevant.

Però defensa que tot l’entreteniment que s’està fent és de qualitat?

— Cadascú té la seva opinió i jo mateixa puc tenir la meva opinió, però no generem contingut per a nosaltres mateixos, sinó per al conjunt de la ciutadania. Cadascun dels continguts compleix algun objectiu. La prioritat és ser instrument d'impuls de la llengua catalana en un context de retrocés en l’ús social. I tan important és arribar al públic fidel que sempre ens ha seguit com arribar a públics nous que, pel canvi d’hàbits de consum, esperen veure continguts que fins ara a casa nostra no eren tan presents i ara tornen a ser-hi, com la sitcom.

Em costa una mica trobar la manera que faci autocrítica. Provem-ho així: reivindica el dret d’aprendre de les coses. Expliqui, doncs, en aquests últims tres anys, alguna cosa que ara faria diferent.

— Crec molt en els processos participatius. Però si després, pel que hem vist amb el rellançament d’informatius, els professionals no se l’han sentit prou seu, segurament ho hauríem d'haver fet diferent. D’altra banda, hem duplicat els recursos que estem invertint en producció audiovisual, però el sector segueix demanant per part de la Corporació una relació una mica diferent i no se sent del tot ben reconeguda. Haurem d’aprendre també a trobar aquests encaixos.

I en el cas de la convivència del digital i els mitjans tradicionals?

— Potser no ens hem explicat prou bé. Hem multiplicat per vuit l'impacte a les xarxes socials, però, a la vegada, tenim també una televisió que creix. Per a nosaltres anava molt bé, però hi ha una part de la ciutadania, o una part política, que no ho veu així. Ens caldrà intentar entendre per què passa. Al final, el soroll que hi ha actualment és intencionat, perquè portàvem deu anys de decadència i ningú deia res. Ara que, de cop i volta, hem incrementat la nostra rellevància, tothom té necessitat de dir alguna cosa.

Un soroll intencionat, ha dit. Per part de qui?

— És un soroll que és legítim. Els mitjans públics són patrimoni de tothom i, per tant, tothom té ganes d'opinar dels mitjans públics. Des d'aquest punt de vista, ho celebrem. Però em sorprenen alguns atacs quan els resultats són tan bons. Sembla que tinguin ganes que les coses no vagin bé quan les dades els menteixen. I això és una mica el que ha passat aquest divendres al Parlament: ara que som rellevants i que creixem en consum, hi ha qui té ganes d'atacar els mitjans públics perquè els voldria debilitats. O no sé si és perquè no se'ls pot controlar. Em sembla totalment injust per al conjunt de treballadors, que cada dia estan al capdavant prenent decisions i, a més, són els mateixos de sempre, pràcticament, i és indubtable el seu compromís amb la llengua, amb el país i amb la democràcia.

Qui són els enemics actuals de la Corporació?

— Els enemics actuals són les plataformes internacionals o els interessats en posar en entredit la democràcia. Això crec que és el que ens està fent més mal. Estem en un context de moltíssima desinformació, que té enemics dels valors democràtics que defensem, i que qüestionen quina és la raó de ser dels mitjans públics i, també, l'impuls de la llengua catalana. Sabem que hi ha agents que tindrien ganes que no fóssim rellevants o desapareguéssim. Tenim un gran repte al davant que és la integració de persones que venen de fora. Els nostres enemics seran aquells que no tenen ganes que això passi: els que no volen que hi hagi més persones a Catalunya que parlen en català, que s’estimen el país i els seus valors. I això moltes vegades ho veiem més fora, però aquí també hi és.

RTVE ha estrenat fa poc La 2 Cat. Té por de la competència que li pugui fer?

— Radiotelevisió Espanyola és el mitjà d'àmbit estatal que més està copiant la nostra estratègia. Estem atents a les decisions que van prenent perquè ens preocupa ser els mitjans de referència i líders a Catalunya. Caldrà veure com ells van entrant en àmbits en els quals hem considerat que la referència érem nosaltres. Per exemple, nosaltres volem seguir sent el mitjà de referència dels grans esdeveniments esportius perquè, al final, el futbol és un instrument que apropa cap al català persones que venen de fora.

Buenafuente feia programa a TV3 i ha fet el salt a TVE. Marc Giró també és a TVE. Hi ha una via oberta de captar talent de TV3?

— Hem funcionat una dècada amb un 30% menys de pressupost, que finalment hem recuperat, i estem competint en una lliga que ja no només és estatal, sinó mundial. I ho fem amb molts menys recursos. Això ens fa que hàgim de ser molt creatius a l'hora de pensar com retenim el talent. Si és per pressupost, se’n van a treballar a mitjans competidors que els poden fer ofertes molt més ambicioses que la nostra. Què ens agradaria a nosaltres? Que sigui amb una marca tan estimada i tan referencial que els professionals amb vinculació amb Catalunya estiguin disposats a renunciar a una part d'això per ser aquí amb nosaltres.

Que la marca del canal sigui La 2 Cat ha estat un cop baix?

— Caldria que els hi preguntéssim als consellers de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola...

Jo li pregunto si vostè l'ha rebut com un cop baix.

— Insisteixo. Caldria que preguntéssim als membres del consell de govern de Radiotelevisió Espanyola per què van decidir impulsar una marca que pot generar confusió amb la marca que estem creant des de TV3 i Catalunya Ràdio, que és 3Cat. Per a nosaltres és evident que la marca 2 Cat pot generar confusió i estan entrant en un terreny en el qual contribueixen a la desinformació. Malgrat tot, tenen la llibertat de fer allò que creuen, tot i que ens haguessin dit que no es diria 2 Cat.

Rellançar el Super3 va ser una de les primeres prioritats del seu mandat. Després de dos anys de creixement espectacular, les quotes del canal lineal s’han tornat a ensorrar a mínims. El canal feia un 14% de quota entre espectadors de 4 a 12 anys l’octubre del 2023 i ara tot just fa un 3,9% i és l'últim dels infantils, mentre que el rival Boing ha pujat del 19,2% al 30,2%. Què ha passat?

— Hem decidit que l'aposta del Super3 sigui una aposta centrada principalment en un consum digital, perquè és allà on es consumeix, a més de fer una aposta complementària per a experiències in situ en teatres o altres experiències, com pòdcasts. A l’entorn digital, hem multiplicat per dos el consum des del rellançament i entre un 10% i un 13% aquest darrer any. Parlem de 60 milions de reproduccions i, per tant, estem satisfets.

Això vol dir deixar caure el canal lineal?

— Quan analitzem el consum de nens i nenes al mitjà televisió, el que veiem és que cada vegada és més familiar i menys infantil. Per això hem apostat per formats com Eufòria, o Eufòria Dance Kids a TV3.

Per tant, el canal tradicional cal assumir que acabarà morint.

— Com més finestres puguem tenir, amb els recursos de què disposem, millor, ja que a través de cada finestra agafem consums. Però és veritat que arriba un moment en què, amb els recursos que tenim, ens toca prendre decisions. Quan ens toqui prendre-les, les prendrem. A l'SX3 lineal hi tenim un consum que és prou rellevant com perquè el vulguem mantenir al costat de l’aposta digital. Arribarà un moment que potser no ho serà, però ara encara ho és.

Hi ha franges a què els audímetres ja donen zero espectadors. ¿Hem d’assumir que això serà així perquè el consum infantil de televisió lineal serà cada cop més residual o s’ha de transformar en alguna cosa diferent?

— Estem estudiant diferents possibilitats, que no puc avançar avui. Si poguéssim mantenir totes les finestres, les mantindríem per agregar consums. Però si acabem decidint que ens convé apostar per altres continguts que podrien tenir un consum prioritari, haurem de valorar-ho.

La festa del Super3 era una gran trobada de país, gratuïta i transversal, que es va perdre fa uns anys. Heus aquí una manera bona de connectar amb nous públics.

— És preocupant que desaparegués la festa del Super3, perquè era el principal instrument de promoció que tenia la comunitat Super3. Tenim l’objectiu de recuperar-la tan aviat com sigui possible: estàvem a l’espera de tenir contracte programa per veure amb quins recursos comptàvem per poder-ho prioritzar. Aviat tindrem novetats en relació a aquest tema, que no serà només una festa del Super3.

La gran Ventafocs segueix sent la cultura. Se’n parla molt als discursos, però només fa falta veure les audiències residuals del 33 i comparar-les amb les de La 2 per veure que, més enllà de paraules, hi falta inversió. ¿Hi ha algun pla per dotar el canal 33 de la potència que va tenir temps enrere?

— No tenim els recursos de RTVE, he de recordar. Durant dos anys de 3Cat hem anat generant un catàleg que ara ens estem plantejant també distribuir al 33. Ho hem començat a fer de forma progressiva, perquè necessitem assegurar que tindrem la capacitat de producció suficient. L’exemple és La Renaixença, que és un primer pas per a la recuperació del canal. I voldria recordar que som de les poques televisions europees públiques que tenim al canal generalista dos programes culturals com són Marcians i Nervi.

La 2 Cat pot marcar el model a seguir, en aquest cas?

— A La 2 Catalunya els programes que estan tenint pics d'audiència acceptables no són precisament els que s'han estrenat amb el pressupost en llengua catalana, sinó els que ja s'estaven fent a RTVE per La 2 a nivell estatal. I no podem comparar les dues musculatures, perquè és immensament molt més gran la capacitat de RTVE que la nostra.

Canviem de mitjà. Com valora les audiències de Catalunya Ràdio?

— A diferència de la televisió, tenim la immensa sort de comptar amb moltes altres ràdios en llengua catalana, i això ens canvia l'òptica. Si nosaltres no fem a TV3 i a l'entorn digital continguts d'entreteniment en català, no els farà ningú. En el cas de la ràdio, que hi hagi altres emissores al país ens permet tenir ràdios temàtiques en llengua catalana, per exemple. Però això no vol dir que no tinguem l’obligació de créixer, perquè el servei públic sense públic no té sentit.

Li demana lideratge, al director de Catalunya Ràdio?

— Li demano que seguim creixent i ambició per fer les coses cada dia millor.

El programa matinal que dirigeix Ricard Ustrell es fa amb més producció externa i, per tant, té més costos directes que el de la seva predecessora, Laura Rosel. Però en el moment de plegar Rosel estava 268.000 oients per sota de Jordi Basté a RAC1, mentre que a l’últim EGM d’aquest estiu la distància entre El matí de Catalunya Ràdio i El món a RAC1 era de 283.000 seguidors. Creu que ha estat una aposta encertada?

— Creiem que, en un consum creixent del conjunt de la ràdio en llengua catalana, el nostre ritme de creixement és rellevant. I que som més referencials.

En termes absoluts, el programa no ha crescut: 443.000 oients quan es va acomiadar Rosel, 429.000 en l’últim EGM d’aquest juliol.

— Són les dades de l’últim, però en general la tendència és bona. I s’està sent referent amb algunes entrevistes i algunes notícies exclusives. Això fa que tingui sentit l'aposta del director de la ràdio i hi hem de seguir apostant i veure com va evolucionant. I fer-ho amb tot el respecte i reconeixement als mitjans competidors, perquè competeix contra un programa com el del Jordi Basté, que és un deu...

Un deu amb accent o sense?

— [Riu] Amb accent i sense. Té un programa fantàstic, que mereix tots els respectes i és un orgull que hi hagi ràdios privades potents.

Doncs ell està molt enfadat amb la Corporació, segons explica de tant en tant per antena.

— No ho sé, els artistes tenen aquestes coses... El que està fent està molt bé: tant de bo poguéssim tenir nosaltres fitxatges del nivell que té. Per això nosaltres creixem amb planter i amb apostes potents com la de Ricard Ustrell, que creiem que mereixen una oportunitat i que els fem confiança.

Ha treballat tres anys llargs amb un consell de govern on hi ha membres proposats pel PSC, Junts i Esquerra, que és el partit que la va proposar. Fins a quin punt l'arribada del PSC a Palau ha debilitat la seva posició a la Corporació, si és que ho ha fet?

— El consell va ser nomenat pel Parlament amb el consens de tres partits polítics que sumaven la majoria necessària. El projecte que vam presentar al Parlament és el que estem executant i el que ha rebut el suport del conjunt del consell.

En un gest inèdit, els dos consellers de Junts han expressat públicament la seva dissensió.

— El projecte que estem executant és exactament el projecte que vam presentar al Parlament de Catalunya i que va ser votat precisament pels tres partits polítics. Algunes d'aquestes forces que ara s'estan apartant ens preguntaven si retallaríem la Corporació en nombre de treballadors, i no hem fet això, sinó que hem fet un projecte que és just el contrari.

Què voldria fer en el temps que li queda de mandat?

— El projecte informatius no acaba amb el desplegament que hem fet aquest setembre, sinó que ha de seguir avançant. Hem de seguir enfortint els mitjans públics des de l'àmbit de la informació que hi ha entre nosaltres, entre les diferents redaccions, que ens permetin tenir més capacitat d'immediatesa i alhora més capacitat d'aprofundir. Això vol dir una nova manera d'organitzar-nos internament i noves maneres de produir.

En quin sentit?

— Volem tenir diferents formats de producció, alguns de més lleugers per optimitzar recursos, altres d'altíssima qualitat perquè sabem que ens els veurà molt de públic, en el moment o al llarg del temps. Un altre dels àmbits en què hem de seguir treballant és tota l'adaptació de nous llocs de treball, incloent-hi la incorporació de la intel·ligència artificial o l’automatització de processos. I tant de bo puguem tenir més pressupost per seguir recuperant drets esportius.

¿Ha fet l'exercici de dimensionar la Corporació, idealment? És a dir: necessitem tants diners, tantes persones.

— Hem fet diferents exercicis. La Corporació ideal que jo imagino és una organització que està al capdavant dels canvis que van passant. Veníem de molt endarrere, així que som encara en un procés de transició, de tornar a recuperar l’ambició que teníem fa 40 anys. Crec que, al final, el nostre llegat pot ser recuperar aquella ambició dels fundadors de TV3 i de Catalunya Ràdio i portar-la al dia d'avui.