La subhasta mediàtica de les despulles de Ciutadans

Les perspectives electorals de Ciutadans són del color de Sagitari A*, el forat negre supermassiu que nia al centre de la galàxia, devorant ferotgement protons, neutrons, electrons i partits nascuts únicament per fracturar Catalunya i que emborratxats per l’èxit van anar a Madrid amb una ideologia més prima que el paper de fumar. Durant part de la seva singladura, van intentar fer creure que eren una opció per al vot d’esquerres i fins i tot El País d’Antonio Caño va alimentar aquesta fantasia. Caigudes totes les màscares, el fet que només voltors del PP s’interessin per les pelleringues de carn del partit que encara romanen als ossos evidencia quina era l’única filiació dels taronges. La premsa conservadora intenta organitzar el pillatge de càrrecs entre les despulles, amb èxit escàs. El Mundo, per exemple, sempre es va sentir còmode amb Ciutadans, així que intenta —ni que sigui pels serveis prestats— recol·locar els pocs que resten dempeus. I així, a la seva portada, titula: “El PP demana a Villacís que faci el pas i deixi Cs: «Li falta l’última empenta»”. En canvi, La Razón ha estat tradicionalment escudera del PP, així que els d’Arrimadas i Rivera sempre han estat vistos com una nosa que els restava uns quants vots aquí i allà. Per això el seu titular suggereix diametralment el contrari que el del seu competidor: “El PP tanca la porta a Villacís: «no valorarà» el seu fitxatge”. Els xatracs comuns que apareixen al logotip popular han alçat el vol, a la recerca de carn més fresca. 

Suposo que el següent pas serà que algun dels dos diaris que diuen el contrari traurà una enquesta sobre quina és la preferència del votant taronja. Bona sort a l’empresa demoscòpica que hagi de fer el sondeig —abans de la preceptiva cuina— a l’hora de trobar una mostra suficient. Vaticino una elevada factura telefònica.