BarcelonaEl Periódico titula en un sumari de portada que "Romero es proposa que l'economia catalana superi la de Madrid". Aquesta idea formulada per la consellera d'Economia apareix a la majoria de cròniques sobre la seva intervenció al Parlament perquè és un titular fàcil, però justament per això val la pena aturar-se un moment a analitzar-lo. El titular de Romero assumeix que Catalunya ha perdut pistonada pel fet que els últims anys el volum de l'economia de la Comunitat de Madrid ha superat per alguns milers de milions la catalana. Concretament, l'any 2022 Madrid va generar 261.000 milions d'euros i Catalunya 255.000, cosa que significa un 19,4% del total d'Espanya enfront del 19% que representa l'economia catalana. Per tant, és cert que l'economia madrilenya és una mica més gran ara que la catalana. Però la pregunta és: ¿això és degut a una suposada decadència catalana (que molts identifiquen interessadament amb el Procés) o simplement és producte d'una enorme concentració de capital i serveis que s'està produint a Madrid en detriment de la resta de territoris d'Espanya (i no especialment de Catalunya, que manté el seu pes invariable des de fa mig segle) i que és producte de decisions polítiques com el disseny d'una xarxa radial d'infraestructures i el dúmping fiscal?
Per tant, d'alguna manera Romero està comprant, volent o sense voler, el discurs de la decadència catalana, però aviat s'adonarà que Catalunya no té armes per si sola per frenar l'efecte aspirador de Madrid, perquè està competint amb una mà lligada a l'esquena, de manera que el manteniment d'aquest 19%, en vista de la desproporció inversora i l'anomenat efecte capital, és gairebé miraculós. I feina tindrà per mantenir-lo.