Els treballadors de Betevé guanyen una batalla històrica: el canal els haurà de contractar directament

Una sentència ferma del TSJC obre la via perquè la plantilla passi de 23 treballadors a més de 250

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a set treballadors de l'empresa BCN Audiovisual, propietat de la productora Lavinia, que treballaven només per a Betevé i obliga ICB (l'empresa municipal que gestiona els mitjans públics de Barcelona) a contractar-los directament. El TSJC ja havia sentenciat en aquest sentit el 15 de setembre de l'any passat, però les dues empreses implicades havien interposat un incident de nul·litat que ara ha estat desestimat, de manera que la sentència ja és ferma. 

El Tribunal reconeix que en aquestes set casos s'estava produint una "cessió il·legal" de treballadors i obliga ICB a incorporar-los de forma immediata i en les condicions de salari, categoria i nivell salarial que l'Ajuntament de Barcelona (propietari del 100% d'ICB) aplica a la resta de treballadors de Betevé. A més, l'empresa pública haurà d'abonar als treballadors afectats les diferències salarials corresponents des de l'any anterior a la presentació de la demanda. 

De totes maneres, segons ha explicat a l'ARA el director de Betevé, Sergi Vicente, l'empesa està valorant la possibilitat de presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional, perquè considera que durant el procés judicial s'ha vulnerat el seu dret de defensa. L'any 2016, en primera instància, la justícia ja havia dictaminat que calia internalitzar els treballadors, però havia desestimat que això s'hagués d'acompanyar d'un increment salarial. "En segona instància -diu l'empresa- els treballadors van canviar el seu argument sobre els salaris, i el TSJC va estimar l'argument nou sense que nosaltres ho poguéssim defensar en un judici com ens hauria correspost". 

La sentència fa referència només a set persones (totes membres del comitè d'empresa de BCN Audiovisual), però segons el sindicat UGT la decisió "vincula tots els  jutjats socials de Barcelona" i estableix que el mateix criteri "s'ha d'aplicar als propers judicis que es faran". Tanmateix, el director de Betevé considera que això és "una interpretació", ja que la sentència no predetermina el resultat de futurs judicis. "No podem donar per fet que totes les sentències acabaran així", adverteix. Ara mateix, diu el sindicat, hi ha fins a 170 denúncies presentades, però en total hi ha 245 treballadors en la mateixa situació. ICB té contractades directament 23 persones, segons la mateixa empresa. 

Davant d'aquesta resolució, la UGT demana a l'Ajuntament de Barcelona que "reprengui les negociacions amb la plantilla de BCN Audiovisual per tancar un acord d'interna lització dels 245 professionals que fan Betevé, amb les mateixes condicions laborals que la societat municipal ICB només aplica als treballadors que té contractats directament". "L'Ajuntament no pot mantenir aquestes pràctiques laborals il·legals", adverteix el sindicat, que insta el consistori a arribar a un acord amb les persones afectades que "eviti allargar el conflicte obligant els treballadors i les treballadores de Betevé a un procés judicial d'anys".

Vicente, però, recorda que el desembre del 2016 el ple de l'Ajuntament va aprovar una modificació del contracte programa que preveia la internalització de 177 treballadors. "Són tràmits que porten temps, però ja som a la fase final", explica el director de la cadena, que remarca que aquestes internalitzacions es produiran "independentment del que passi amb les sentències judicials".

Vicente explica també que des de fa dos anys l'empresa negocia amb els empleats fórmules per internalitzar-los, amb ofertes que han arribat fins a "un 15% d'increment salarial" respecte a les condicions actuals, però que totes han estat rebutjades. "Ens hem trobat una postura d'una part dels treballadors que fa difícil arribar a un acord", lamenta el director de Betevé. 

Segons han explicat a l'ARA fonts de la UGT, un dels principals inconvenients que es troben els treballadors externalitzats de Betevé és que se'ls fan contractes per obra i servei, vinculats als contractes que la cadena signa amb les productores corresponents, de manera que "cada X anys" el seu lloc de treball es veu amenaçat. A això cal sumar-hi uns sous "baixos en comparació amb altres mitjans públics" i el fet que Betevé fixa condicions diferents amb cadascuna de les productores amb què treballa, i per tant hi ha desequilibris entre la situació laboral dels seus empleats. 

En alguns casos, aquesta situació fa prop de 25 anys que dura, des del novembre del 1994, tot i que va ser a partir del 2005, coincidint amb el canvi de seu de la cadena de la Via Laietana a l'actual del Poblenou, quan les condicions laborals dels treballadors externalitzats van començar a empitjorar, segons la UGT. Les primeres demandes judicials es van presentar el 2014, i el 2016 les sentències de primera instància ja van reconèixer l'existència de les cessions il·legals.

Des del sindicat admeten que la internalització de 245 persones "evidentment té un cost" per a l'empresa i per això, diuen, tenen la intenció d'arribar a un acord amb l'Ajuntament". I afegeixen: "També cal tenir en compte el marge de benefici de les productores que ara mateix estan fent d'ETT". "No es pot fer una televisió a qualsevol preu. Hem d'oferir un servei de qualitat, amb personal de qualitat, i no podem mantenir una plantilla que constantment entra i surt perquè hi ha altres mitjans que ofereixen millors condicions", lamenta el portaveu de la UGT. 

Segons Sergi Vicente, en el "pitjor escenari" pel que fa a les sentències judicials -és a dir, si finalment s'obliga a internalitzar tots els treballadors i amb equiparació de les condicions salarials-, i sumant-hi l'impacte que el canvi en la llei de l'IVA tindrà també en aquesta cadena, per fer front a la situació caldria incrementar en un 25% el pressupost de Betevé. "El talonari no és inesgotable. L'únic que demano és que toquem de peus a terra", reclama el director de la cadena. 

Més continguts de