Tres motius per veure: 'El olor de la papaya verde'

Barcelona1. Perquè va aconseguir fixar el punt d'atenció cinèfil en un país del qual no en sabíem massa res, en termes de pel·lícules. I ens descobria un director, Tran Anh Hung, ple de sensualitat i gran capacitat plàstica, tal i com ho demostraria a alguns dels seus films posteriors com 'A ple estiu' o 'Tòquio Blues', l'adaptació de la novel·la homònima de Murakami. Va ser una alenada d'aire fresc, que el festival de Canes va distingir amb la càmera d'or, l'any 1993.

2. Per la història, rica com les novel·les de finals del segle XIX: una família, serventa inclosa, serveix com a metàfora de tot el país. Comencen com a família benestant, però de seguida tot se'n va en orris i la decadència començar a corcar-la. Enmig d'això, una nena que hi entra com a serventa i, a mesura que creix, es converteix en una bellesa esclatant de la qual s'enamora perillosament el fill de l'amo.

3. Perquè era tan versemblant i tant sensorial que l'espectador es traslladava durant 104 minuts al sudest asiàtic. I, bé, l'equip artístic era vietnamita, i tota l'acció representa que passava a aquell país, però el film es va rodar íntegrament en uns platós de Boulogne, a França.