Tres motius per veure: 'El club de los poetas muertos'

Barcelona1. Perquè tot i ser una cinta ensucradíssima, va suposar un film d'iniciació per a tota una jove generació de futurs cinèfils que van aprendre què volia dir el llatinisme 'carpe diem'. I no només era pedrera d'espectadors: aquesta història sobre els problemes d'adaptació als rígids esquemes d'una escola privada també va ser plataforma de llançament d'Ethan Hawke o Robert Sean Leonard (a qui hem vist els últims anys fent d'oncòleg a 'House'). També va ser el film que va descobrir per a molts el vessant seriós del còmic Robin Williams. També hi sortia Lara Flynn Boykle ('Twin Peaks'), però van tallar la seva part, cosa que l'actriu va descobrir amargament quan, poques hores abans de l'estrena oficial, li van demanar que millor que no hi assistís.

2. Perquè Peter Weir sap retratar bé la confusió adolescent. Ja ho havia fet, anys abans, rodant a Austràlia 'Picnic at hanging rock', una pel·lícula misteriosa, singular i hipnòtica. I molt recomanable. (Per cert, que al jove Hawke li feia molta gràcia com Weir "parlava estrany": va resultar que mai fins ara s'havia trobat amb un australià).

3. Perquè la dinàmica de grup està molt ben filmada. El director va decidir rodar totes les escenes de manera cronològica, per tal de recollir l'evolució dels diferents personatges, sobretot en relació al professor que arriba a l'exclusiu col·legi sense conèixer les rígides normes que el governen.