Mèdia  /  TV 10/06/2023

Galls, vestuaris extremats i les bromes de Marta Torné: 'Eufòria' en 10 moments destacats

Repassem el que ha donat de si la segona edició del 'talent show' de TV3

5 min
Miki Núñez i Marta Torné anuncien la tercera temporada d''Eufòria'

BarcelonaL'èxit d'Eufòria no ha estat flor d'un dia, com ha demostrat la segona edició. El concurs musical de TV3 ha tancat aquest divendres la seva temporada i és moment de fer balanç de com ha donat de si, televisivament parlant. Quines seran les actuacions més recordades? Quins moments han sorprès més l'audiència? Aquesta és la tria de l'ARA del més destacat de la segona edició d'Eufòria.

Votacions col·lapsades
Els

Els problemes tècnics es van apoderar del tram final de la primera gala i l’allau de votacions va col·lapsar els servidors, la qual cosa va obligar a modificar lleugerament la mecànica del concurs. Va ser el primer símptoma que Eufòria no era flor d’un sol estiu, sinó que el programa retenia –i millorava– la seva capacitat de convocatòria. Si l’any passat va aconseguir una mitjana de 332.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,2%, enguany ha pujat fins als 333.000 seguidors, per a un share del 20,2%.

L'abric de peluixos del Nei
EL polèmic 'outfit' del Nei

Els outfits dels concursants d’Eufòria estan pensats per acompanyar les actuacions i, si és necessari, cridar l’atenció. I n’hi va haver un que ho va aconseguir: l’abric de peluixos que el Nei va lluir per cantar Loviu baby, de Doctor Prats. Era una proposta suposadament divertida i extremada, però també plantejava el dubte de si no contribuïa a infantilitzar un concursant que, per la seva estatura, ja estava sent tractat bastant com un nen innocent. El Nei no es va poder desempallegar d’aquesta imatge fins a la gala de repesca, en què va cantar Mamma knows best, una cançó amb una intenció molt més adulta. 

La Jim reventa l'escenari amb 'Toy'
Un moment de l'actuació de la Jim

D'estar a punt de marxar a ser un dels valors segurs del programa. Això és el que va significar l'actuació de Toy per a la Jim, que no havia començat el seu pas pel concurs amb bon peu. La seguretat aclaparadora que va demostrar aquella nit l'ha acompanyat durant tota la resta de gales fins a la victòria final, interpretant tant temes de Bjork com de Triquell. Ella mateixa ha reconegut que Toy va marcar un abans i després i que quan va baixar de l'escenari pràcticament no recordava què havia fet. Val a dir, però, que la seva força interpretativa també li ha anat en contra alguna vegada, com quan el jurat va considerar que no havia estat prou dolça en la seva interpretació d'Estimar-te com la terra, de Ginestà.

La Carla més fosca amb ‘Per la bona gent’
Carla a l'actuació de 'Per la bona gent'

La lluita de la Carla ha estat per completar el viatge que va de posseir una veu privilegiada fins a convertir-se en una artista total capaç de transmetre amb la seva mera presència. La tècnica sempre ha estat depurada, però les posades en escena a vegades no li acabaven de funcionar. Fins que va arribar Per la bona gent, de Manel. El tros rapejat a velocitat diabòlica no va acabar de funcionar, però tant les parts corresponents a les que canta Maria del Mar Bonet en la cançó original com l’estètica de carnaval venecià sinistre i tenyit de roig van aconseguir aquell allò que feia setmanes que buscava.

El gall de Miki Núñez: “Triqueeeell!”
Triquell

Quan el fill pròdig d’Eufòria i finalista de la primera edició, Triquell, va acudir al programa a cantar va ser un moment important. D’alguna manera, simbolitzava la reconciliació entre el xou i el seu concursant més rebel, que havia estat crític públicament amb el talent de TV3. Miki Núñez el va anunciar amb una veu tan aguda que es va trencar i el gall es va convertir en un running gag als programes posteriors. Però queda com a símbol de la naturalitat del copresentador i de la seva capacitat de fer sanament el pallasso al backstage, com a recurs hàbil per destensar els cantants que hi arriben just després de l’actuació.

El crit d’Alèxia a ‘Rise like a phoenix’
Alèxia, en un moment de l'actuació

A l’Alèxia l'ha perseguit durant tot el programa el fantasma de resultar massa perfecta: sempre totes les notes al lloc correcte, d’una bellesa canònica, amb bona actitud i discurs amable... Per això, quan va esquinçar la veu en el crit final de Rise like a phoenix, de Conchita Wurst, va fer posar la pell de gallina a molts espectadors. Era el sentit cop de puny sobre la taula de qui es rebel·lava contra l’estereotip. L’actuació va ser un crescendo magnífic i Alèxia, en aquells dos minuts, va assegurar-se ja a la cinquena setmana un passaport per a la final.

Els estilismes impossibles d'Albert Sala

Durant la primera edició, Albert Sala, coach de ball, ja va demostrar que, a banda de parlar molt bé anglès, no té por als estilismes estrafolaris. En la segona temporada ha redoblat l'aposta i ha convertit en una broma recurrent els seus outfits impossibles: nòrdics que serveixen de vestit, barrets en forma de campana de làmpada que tapen pràcticament la cara... res és massa atrevit per a ell, i les xarxes ho celebren. De fet, Sala ha convertit els petits instants en què apareix en pantalla en una plataforma per reivindicar dissenyadors locals emergents.

Les pistoles de Nou Barris i de Marta Torné
Marta Torné en el moment que va fer la broma

Marta Torné no és una presentadora ortodoxa o sense sal. Les seves sortides de to i els seus moments de distracció són marca de la casa i gairebé un actiu del programa. Al llarg d’aquesta segona edició ha donat mostres sobrades d’improvisació, com quan, a mitja conversa amb Lildami sobre el seu boli amb plomall, va etzibar: "A Nou Barris no havíem de portar flautes al col·le, portàvem pistoles!". Una mica caòtica i aparentment despreocupada, s’ha convertit un dels motius fonamentals per seguir Eufòria.  

Sofia, la superheroïna d’‘És superfort’
L'actuació de Sofia

La Sofia ha demostrat ser la participant més sofisticada i potser la més completa: bona veu, dansa, presència escènica, concepte i discurs. El seu moment de consagració va ser quan va agafar És superfort de Josmar i va convertir una cançó-acudit en un temacle pop majúscul, amb ella vestida d’irònica superheroïna. Tothom la donava com a candidata a finalista, però el seu personatge amb personalitat prominent i ple d’arestes no va acabar de seduir el públic. El silenci que es va fer al plató quan s’anunciava la seva eliminació –amb les cares desencaixades d’Elena Gadel i Carol Rovira– va ser també un moment definitori de la temporada.  

Posades en escena amb poc pressupost però molta imaginació
Un moment de 'Coti x coti'

Fer escenografies per a grans actuacions musicals costa molts diners i el pressupost d'Eufòria és limitat (tot i que en la segona edició el contracte de Veranda amb TV3 ha augmentat un 37%, fins als 1.900.601 euros). Per donar entitat a les actuacions dels concursants, l'equip del programa tira d'imaginació i dels recursos que té a l'abast. Al llarg de la temporada hi ha hagut resultats desiguals, però segurament una de les actuacions més recordades per la multitud d'elements que va tenir serà Coti x coti, que va cantar el Tomàs, que es va plantejar com un homenatge a la cultura catalana. Hi van participar la Colla Sardanista Maig, la cobla La Principal de la Bisbal els Gegants de Sant Joan Despí i els Capgrossos de Terrassa i Mataró, amb capgròs de Lildami inclòs.

stats