Death Stranding, publicat el 2019, va ser el primer projecte en solitari de Hideo Kojima, visionari dissenyador de videojocs conegut per haver creat la saga Metal Gear. Després d’una llarga trajectòria a Konami, va fundar el seu propi estudi, Kojima Productions, amb seu a Tòquio. Ara, en la seva segona col·laboració amb Sony, presenta Death Stranding 2: On the Beach, una seqüela amb què vol consolidar el seu camí com a creador independent. El joc, un dels llançaments destacats de l’any sota el segell de PlayStation Studios, arriba en exclusiva a PS5 el dijous 26 de juny. En aquest article en repassem les claus sense espòilers.
La seqüela comença onze mesos després dels fets del primer joc.SIE
On the Beach dona continuïtat a la captivadora història de Death Stranding, ambientada en el seu característic i inquietant univers de ciència-ficció. Com el seu predecessor, és un joc d’acció i aventura en un món obert on el jugador ha de fer arribar subministraments a comunitats aïllades, mantenint viva la xarxa de connexions humanes. Tot i semblar una tasca simple i mecànica, el repte pren una altra dimensió en un entorn ple d’adversitats: enemics –tant humans com sobrenaturals– i un terreny hostil i implacable. El joc convida també a explorar aquest món postapocalíptic i a desentranyar una narrativa densa, articulada a través de personatges amb una gran càrrega emocional i històries profundes.
“Ens hauríem d’haver connectat?”
Hideo Kojima va començar a escriure la seqüela al voltant del llançament del primer joc, però l’impacte de la pandèmia el va portar a reescriure-la gairebé des de zero. No deixa de ser revelador que Death Stranding, publicat mesos abans de l’esclat global de la covid, ja plantegés un món on les persones viuen confinades i aïllades, exactament com va passar arreu del món. On the Beach recull les conseqüències de la connexió establerta al primer títol, onze mesos després, i qüestiona si aquesta unió entre les Ciutats Unides d’Amèrica va ser realment una bona idea. D’aquí sorgeix una pregunta que plana al llarg del joc: “Ens hauríem d’haver connectat?”
Els nous paisatges són més variats i força diferents dels de 'Death Stranding'.SIE
És coherent tractar el tema de la connexió en un títol que recupera l’innovador mode multijugador asíncron de l’original. En un joc a priori d’un sol jugador, aquest sistema permet interactuar de manera indirecta amb les accions d’altres persones, com utilitzar les estructures que han construït, recórrer les rutes que han transitat, o seguir les indicacions que han deixat pel camí. Aquest sistema social enriqueix l’experiència i facilita transitar l’entorn, a més d’unir tots els jugadors del món i incentivar les ganes d’ajudar-se els uns als altres. Resulta evocadora la idea de deixar empremta en aquest món digital carregat d’empatia, i que fuig de la prevalent competitivitat dels videojocs. Potser aquest també és un missatge de Kojima per al nostre món real.
Una seqüela amb més acció
Un dels aspectes més criticats del títol original va ser la manca d’acció i el seu control poc polit, tot i que va ser parcialment millorat a la versió Death Stranding Director’s Cut del 2021. Aquesta seqüela posa tota la llenya al foc en aquest àmbit i promet més dinamisme i flexibilitat a l’hora d’afrontar situacions hostils. El jugador pot optar pel combat frontal, la infiltració sigil·losa o l'evasió estratègica, assumint unes rutes més complicades. Les noves infraestructures i l’equipament especialitzat permeten abordar el món amb més versatilitat, la qual cosa reforça aquest equilibri entre acció i estratègia.
Els sinistres enemics sobrenaturals, anomenats BT, tornaran a ser un dels obstacles del Sam.SIE
Una altra de les grans novetats d’On the Beach és la incorporació dels desastres naturals, que posaran a prova les capacitats del protagonista. Els nous escenaris, que s’estenen per indrets inexplorats de Mèxic i Austràlia, alberguen terratrèmols, tempestes de sorra i incendis forestals, que se sumen a la perillosa i singular pluja ja present a l’univers de Death Stranding. El nou cicle de dia i nit accentua la bellesa estètica de les travesses i reforça la connexió amb el paisatge, especialment en aquells moments catàrtics en què la banda sonora pren el protagonisme del viatge.
En resum, Death Stranding 2: On the Beach millora en gairebé tots els aspectes respecte al seu predecessor, des de l’ambició narrativa fins a l’espectacularitat gràfica i la fidelitat tècnica, gràcies també al fet que es publica exclusivament per a la PlayStation 5. La duració del títol, si el jugador també explora una mica de contingut paral·lel a la història principal, pot oscil·lar fàcilment entre les 50 i les 70 hores. Si bé la seqüela es pot abordar sense haver jugat la primera entrega, és molt recomanable haver-se familiaritzat amb el seu univers, narrativa i mecàniques. Death Stranding 2: On the Beach es publica exclusivament per a PS5 el 26 de juny, tot i que no es descarta que arribi a PC més endavant, com ja va passar amb l’original.
La seqüela compta amb nous antagonistes misteriosos.SIE
Kojima, entre el videojoc i el cinema
Hideo Kojima sempre ha estat un fervent admirador del cinema, i gran part de la seva creativitat beu directament de les influències de directors de renom i obres cinematogràfiques de culte. Va ser pioner a incorporar elements narratius i recursos formals del llenguatge cinematogràfic als videojocs, com ja va demostrar a la saga Metal Gear. Anys més tard, el creatiu continua aprofundint en aquesta hibridació entre mitjans, gràcies a la seva reputació i a les possibilitats tecnològiques actuals, que permeten reproduir els intèrprets amb una fidelitat gairebé fotogràfica. Kojima treballa colze a colze amb noms destacats del món del cinema per dotar els seus jocs d’una gran càrrega dramàtica i expressiva.
Death Stranding 2 en recupera bona part del repartiment original, amb Norman Reedus (Sam Porter Bridges), Léa Seydoux (Fragile) i Troy Baker (Higgs), però també incorpora cares noves com Elle Fanning (Tomorrow), Shioli Kutsuna (Rainy) i Luca Marinelli (Neil). El joc compta amb interpretacions d’altres noms destacats com el cineasta australià George Miller (Tarman), el director alemany Fatih Akin (Dollman) i el danès Nicolas Winding Refn (Heartman), que reprèn el seu paper del primer joc. Aquesta aposta per un càsting de prestigi no és casual: molts dels personatges secundaris també estan interpretats per figures del món audiovisual, molts d'ells pròxims al cercle d’amistats o col·laboradors habituals de Kojima.
Tràiler del títol
Ja hi hem jugat!
Ens ha agradat...
El joc aconsegueix captivar el jugador d'una forma espectacular a partir de l'experiència de repartir paquets i connectar persones, d'una banda sonora evocadora i d'una història impossible d'entendre completament però que enganxa.
És més i millor: els gràfics i el rendiment tècnic, el nou i variat mapa, les optimitzacions en la jugabilitat i les millores en la qualitat de vida del jugador, els sorprenents enemics i l'afegit d'acció.
No ens ha agradat...
Però entre el més i millor... potser hi falta alguna novetat més trencadora respecte a l'original. La seqüela fa la sensació de ser relativament més fàcil, i l'arsenal de recursos i ginys a l'abast des d'un principi aplana molt el camí.
Hi ha certs capítols amb fragments de la història que, tot i ser un espectacle tècnic i contenir unes seqüències entretingudes, semblen afegits només per imitar l'estructura del primer títol. Se'n podria prescindir per millorar el ritme.
És per a tu si...
Vas emocionar-te amb Death Stranding i et va captivar el seu univers. Necessites continuar la història del Sam Porter Bridges i conèixer tots els personatges nous i pintorescos.
Et pica la curiositat i vols saber què carai crea aquest tal geni d'en Hideo Kojima. Tot i així, recorda que és millor començar pel títol original i impregnar-te bé de l'experiència abans de fer el salt.
No és per a tu si...
No saps compartir recursos i edificar infraestructures en llocs útils. Tampoc és per a tu si deixes vehicles abandonats enmig de la carretera. Mantinguem el món digital de Death Stranding endreçat, sisplau.
La idea de convertir-te en un repartidor segueix sense cridar-te l'atenció. En el fons, el joc segueix sent això i té un públic nínxol, però pensa que potser se t'escapa algun detall amagat...
![La seqüela comença onze mesos després dels fets del primer joc.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1920 1080"%3E%3C/svg%3E)
