Warhol, Liechtenstein, Haring, Hockney i Bildu

Ahir recollia el titular de La Razón “Les víctimes, contra Bildu: «El mateix discurs, però sense passamuntanyes»”, que intentava pintar el partit amb la paleta de colors més sinistra: una colla d’assassins, ara a cara descoberta, llops amb pell de xai. El Mundo reprèn avui aquesta idea però opta pels tons alegres de Warhol o Lichtenstein: “Així és la campanya pop de Bildu: ser ‘esquerra guai’ i no fer por”. Un, si acosta prou l’orella a la pantalla, o al paper, gairebé pot sentir la remor de decepció: on és aquella retòrica dura i els serrells a cop de destral? Com farem ara la nostra doctrina del xoc? Hi ha una manifesta incapacitat d’entendre Bildu més enllà de les sigles d’ETA, que va deixar de matar fa ja tres lustres. Assenyalant la formació de Pello Otxandiano es retraten sobretot ells mateixos. I obviant fets com que a les llistes de Bildu hi ha persones que van ser amenaçades per la banda s’enfonsen en el seu periodisme maniqueu. Els diaris bascos han ressaltat poc aquest estèril debat semàntic. A excepció, esclar, dels diaris de Vocento com El Correo o El Diario Vasco, que per alguna cosa és el mateix grup editor de l’Abc.

I encertar-la, més

Al programa Tot costa van entrevistar el blaugrana João Félix per demanar-li com veia els quarts de final de la Champions. Ho recollia en paper el diari Marca: “João Félix es mulla: «Passaran el City, l'Arsenal, l'Atlètic i nosaltres»”. Doncs bé: zero de quatre. Els equips de les semifinals seran el Bayern de Munic, el Reial Madrid, el Dortmund i el PSG. Potser el Mag Fèlix hauria obtingut un resultat una mica més acurat. Fins i tot llançant una moneda, en un 93,4% d’ocasions encertarem almenys una eliminatòria. Ja entenc que és un joc, però són ganes de gastar tinta, bits i temps del lector en el zodíac, ni que sigui el futbolístic.