Xarxes i vídeos horripilants de guerra: informació o explotació?

Un dels debats clàssics del periodisme és què fer amb les imatges més crues de la guerra. Costa de saber quan acaba l’interès informatiu i quan comença l’explotació del dolor per uns clics. Quan acaba la voluntat de conscienciar contra l’horror de la guerra i quan comença la pornografia emocional. L’organisme que supervisa la política editorial de Meta ha emès un comunicat on determina que Facebook i Instagram es van equivocar en retirar un parell de vídeos que mostraven ferits i ostatges de la guerra d’Israel a Gaza. En el primer es veien les conseqüències d’un atac aeri a prop de l’Hospital Al-Shifa, incloent-hi cossos de nens aparentment ferits o morts. En el segon, una dona israeliana suplicava als seus segrestadors que no la matessin. En el seu dictamen, la junta supervisora argumenta que els vídeos són importants “per informar el món sobre el patiment humà de totes dues bandes” i creu que el sistema de moderació automàtica de les dues xarxes socials en qüestió es va equivocar quan va censurar tots dos continguts. Ara tornen a estar disponibles, però abans de veure’l cal superar un avís que alerta de la cruesa de les imatges. La junta també considera que els vídeos poden ser demostratius de violacions de drets humans, així que poden resultar d’utilitat, més enllà de la periodística.

Sembla raonable. I no deu haver estat fàcil: el fet que parlin alhora d’un vídeo que assenyala les maldats de cada bàndol suggereix que hi ha voluntat de legislar sense donar ales a sospites de biaix ideològic. Per defecte, cal pensar en publicar, millor encara si el contingut necessita el consentiment del lector, en forma de clic. Però no és una fórmula matemàtica. I certament hi ha qui ha conreat la seva bossa de seguidors a costa de l’explotació banal del dolor d’altres. Meta hauria de saber com distingir-ho i limitar-ho.