Els deu noms del primer tram de Rio 2016

BarcelonaEls Jocs Olímpics són dels esportistes. Ells, les seves medalles i gestes, dicten si l'esdeveniment més important del món esportiu triomfa o no. Rio 2016, que va arrencar amb una mar de crítiques, dubtes i problemes organitzatius, sobreviu gràcies, entre d'altres, a aquests deu noms, els més destacats del primer tram de competició:

1. Michael Phelps

El nadador de Baltimore, "un lloc difícil per criar-t'hi", segons explica el jugador de bàsquet Joey Dorsey a l'ARA, és la cara de Rio 2016. L'olímpic més gran de tots els temps ha agegantat la seva llegenda amb sis medalles més (cinc d'or i una plata), i suma un palmarès total de 28 medalles (23 ors, 3 plates i 2 bronzes), en la seva última competició internacional.

"S'ha acabat. Aquests són els meus últims Jocs", va comentar ara fa uns mesos quan va fer pública la decisió de retirar-se, ara sí, definitivament. L'estatunidenc, després de participar divendres en la seva última cursa, els 200 metres papallona, en què va guanyar la plata, va sentir com el seu amic i rival Ryan Lochte li deia: "Ens veiem a Tòquio", amb referència a l'edició 2020. "No, s'ha acabat", va insistir el Tauró, que ha acumulat més guardons olímpics que mig planeta.

2. Katie Ledecky

Si Phelps és el rei de l'aigua mundial, Katie Ledecky ha demostrat ser-ne la reina. El fons i el mig fons és territori de la jove atleta, que amb només 19 anys ja té sis metalls en la cita més prestigiosa del món de l'esport. Cinc els ha aconseguit aquest dies als 200 metres lliure (or), 800 metres lliure (or), 400 metres lliure (or), 4×200 metres lliure (or) i 4×100 metres lliure (plata).

Als Estats Units analitzen els seus cronòmetres sense trobar-hi encara la resposta, i només saben elogiar el ritme infernal de les seves proves, comparant-lo amb qualsevol registre que tinguin a mà. Ledecky, que té el rècord mundial dels 400, 800 i 1.500 metres, guanyaria l'equip de relleu masculí nord-americà 4×200 metres dels Estats Units dels Jocs del 1960, i també qualsevol nedador d'abans del 1975. Una brutalitat.

3. Simon Biles

La també esportista dels Estats Units i geni precoç (19 anys) és l'objectiu de totes les mirades que senten un mínim de curiositat per la gimnàstica femenina. Biles s'ha consagrat a les Olimpíades d'aquest estiu anotant-se les tres primeres finals que ha disputat: la de concurs complet individual, la d'equips i la de salt femení. I amb una perfecció i superioritat exquisides. Aspira a penjar-se en total cinc ors.

Ara queda lluny la seva dura infància a prop de Cleveland, on la seva mare natural va perdre la seva custòdia per problemes amb les drogues. Quan tenia 5 anys va ser adoptada pels pares de la seva mare, és a dir, pels seus avis, que vivien a Texas, a Houston. Des de llavors la Nellie Biles és alhora la mare i l'àvia d'una gimnasta que havia sigut sensesostre.

4. Usain Bolt

El jamaicà s'havia proposat fer dels Jocs de Rio 2016, "el major espectacle del món". El seu últim gran xou, un cop anunciada la seva retirada després d'aquest estiu. I l'atleta no podia començar responent millor a les expectatives generades en aquesta cita olímpica: amb un temps de 9:81, ha guanyat la final dels 100 m, imposant-se al nord-americà Justin Gatlin i al canadenc André De Grasse.

Ho ha fet amb menys superioritat de l'esperada, sobretot després de l'exhibició amb què havia superat les semifinals, però igualment amb folgança en els últims metres. "A la semifinal em sentia genial i, si hagués tingut més temps entre la primera cursa i la final, potser hauria corregut molt més ràpid. L'únic problema va ser l'horari. Estava cansat. Mai m'havia passat", ha dit en penjar-se l'or.

5. Katinka Hosszú

Rio ha estat el punt d'inflexió en la carrera de l'hongaresa, que en els seus quarts Jocs s'ha erigit en una de les millors nadadores del món. La de Pécs, de 27 anys, ha estrenat el seu caseller de triomfs olímpics amb tres ors (100 metres esquena, 400 metres estils, 200 metres estils), una plata (200 metres esquena) i dos rècords mundials (400 metres i 200 metres).

Després de no aconseguir trepitjar el podi a Londres 2012, Hosszú va decidir trencar amb el seu entrenador, Dave Salo, i formar tàndem amb Shane Tusup, exnedador nord-americà, polèmic i misteriós, i el seu marit. Les celebracions de tots dos són una de les moltes imatges d'aquestes primeres vuit jornades de competició.

6. Mireia Belmonte

La sirena de Badalona ha estat el primer esportista de la delegació espanyola a assaborir la glòria d'un or. Belmonte, que ha completat unes Olimpíades memorables, d'un grandíssim nivell, s'ha imposat en els 200 metres papallona amb uns últims metres memorables, amb quatre braçades sense treure el cap de l'aigua, esprement al màxim tot l'organisme.

A més, la catalana, que ja va penjar-se dues plates en l'anterior edició dels Jocs, ha estat bronze en la final dels 400 estils. "Estic molt contenta i molt satisfeta. T'has d'aïllar del que facin als altres carrers, enviar-te missatges positius i centrar-te en la teva carrera", va dir fa uns dies, després d'acabar la seva primera final.

7. Rafael Nadal

El tenis de Rio és resumeix en la figura de Rafael Nadal. L'abanderat espanyol ha estat el més destacat de la disciplina de raqueta amb un or en els dobles masculins. Més enllà dels seus èxits –està disputant el partit pel tercer i quart lloc– i del seu rendiment al ciment sud-americà, el manacorí ha meravellat l'esport amb el seu rendiment, inapel·lable, després d'estar dos mesos de baixa per lesió i arrossegar molèsties al canell esquerre.

El fet de coronar-se campió al costat del seu amic Marc López ha arrodonit la seva història olímpica, truncada el 2012 per la seva absència a Londres, quan era el gran favorit. "Aquests últims mesos ha patit molt. Hi ha hagut moments en què ha dubtat si podria arribar en forma a Rio de Janeiro. Ha fet un gran sacrifici", diuen des del seu entorn.

8. Mo Farah

Ningú pot amb ell, l'amo i senyor de la prova més llarga i exigent d'atletisme dins d'un estadi. El britànic nascut a Somàlia ha revalidat el títol de campió olímpic dels 10.000 metres amb una nova exhibició a l'última volta. Ni una caiguda en el primer tram de la cursa ha aturat l'esportista de 33 anys, castigat després per les tàctiques dels atletes de Kènia i Etiòpia.

La seva manera d'entendre el circuit ha tornat a ser sublim. Farah ha deixat fer els seus adversaris, i en les tres últimes voltes els ha fet miques. Des que va ser vençut per l'etíop Ibrahim Jeilan en els Mundials de Taegu 2011, ha guanyat tots els grans campionats en què ha participat, ja siguin olímpics, mundials o europeus.

9. Joseph Schooling

El jove de 21 anys de Singapur ha estat el culpable que Michael Phelps no fes un ple d'ors als Jocs. Schooling, a qui entrena el català Sergi López, ha estat el guanyador de la modalitat dels 200 metres papallona, amb rècord olímpic inclòs, i ha deixat clarament enrere els grans favorits, el de Baltimore, Chad le Clos i Lászlo Cseh, que han compartit la plata amb un crono de 51.14.

Des de fa anys el nadador asiàtic viu a Florida, on ha anat al prestigiós col·legi Bolles, a Jacksonville, que té un dels millors programes per a les perles de l'esport aquàtic. Un programa que va liderar l'exmedallista López, precisament (2007-2014). Des de fa dues temporades, el català és l'encarregat de dirigir el pla esportiu de la Federació de Natació de Singapur.

10. Simone Manuel

La de Houston (Texas) ha passat a la història com la primera campiona olímpica de raça negra en uns Jocs que també ha aconseguit dos ors (l'esmentat als 100 metres lliure i als relleus per equips de 4×100 metres estils) i dues plates (50 metres lliure i 4×100 metres lliure). En el primer de tots, Manuel –del 1996– s'ha imposat a l'equip australià, dominador de la disciplina des de fa anys, i en concret a Cate Campbell, sisena tot i establir fa un mes un nou rècord mundial (52.6) a Brisbane.

En una cursa de menys a més, amb unes últimes braçades excepcionals, Swimone –el seu 'nickname' a les xarxes i com la coneixen els seus amics– ha tancat un capítol que va començar a redactar Enith Brigitha, que, amb dos bronzes (100 i 200 metres lliure) a Mont-real 1976, es va convertir en la primera medallista en uns Jocs Olímpics, abans que Malia Metella (plata als 50 metres lliure a Atenes 2004) i Maritza Correia (plata a Atenes 2004 als 4×100).