2024, any electoral
Examen. Comença un any completament obert. Convuls, violent i amb el poder en transició, on més de la meitat del món votarà qui ha de liderar tanta inestabilitat. El 2024 serà un any d’urnes i armes. Més de 4.000 milions de persones estan convocades a un cicle electoral sense precedents. Fins a 76 països arreu del món tenen eleccions. Serà un examen global tant per al sistema democràtic com per a la multiplicitat de conflictes que alimenten la incertesa creixent en un món on, en només dotze mesos, la violència política ha augmentat un 27%.
Hi haurà eleccions que poden definir guerres, i altres que estan ja decidides abans de començar. Les conseqüències polítiques de la brutal ofensiva israeliana a Gaza o l’estancament del front de guerra ucraïnès també depenen de la carrera presidencial als Estats Units. Les esquerdes de la unitat transatlàntica i les acusacions de doble moral per part d’Occident no són alienes al que passi el 5 de novembre del 2024 als Estats Units. Un retorn de Donald Trump a la Casa Blanca modificaria les relacions de força i la posició de Washington en cadascun d’aquests conflictes, o en la confrontació amb Rússia o la Xina. L’encara hipotètica reedició d’un possible duel electoral entre octogenaris (Trump tindria 78 anys i Biden, 82) es resol, de moment, a les enquestes, a favor del republicà. Però la por a unes eleccions injustes ha augmentat dramàticament als Estats Units (del 49% l’any 2021 al 61% el 2023).
Límits. També el futur d’una Unió Europea que afronta l’hivern amb dues guerres en el seu veïnat es decidirà a les urnes. Les eleccions europees del 2019 van determinar el final de la gran coalició que, durant dècades, va assegurar als socialdemòcrates i als democratacristians una majoria d’escons al ple d’Estrasburg. El 2024 serà un termòmetre per a la força de l’extrema dreta: d’una banda, sabrem si l’augment d’escons dels grups de la dreta radical i xenòfoba pot arribar a suposar la configuració de majories alternatives pel Partit Popular Europeu; de l’altra, veurem com afecta la composició de les institucions comunitàries, ja que els candidats a comissaris europeus que enviïn els estats membres reflectiran els colors polítics dels seus governs. L'extrema dreta governa Itàlia i Hongria, ha guanyat les eleccions als Països Baixos, i s’ha consolidat com a soci preferent als executius de Finlàndia i Suècia.
Els nous equilibris polítics seran crucials per decidir el futur dels compromisos climàtics, la continuïtat de l’ajut a Ucraïna i les urgents reformes institucionals que han de facilitar l’entrada de futurs membres.
Lideratges. Més eleccions no vol dir més democràcia. Rússia, Tunísia, Algèria, Bielorússia, Ruanda o l’Iran instrumentalitzaran les urnes per intentar enfortir els lideratges al poder i guanyar legitimitat. Està per veure, per exemple, quin grau de participació podrà tenir l’oposició veneçolana a les eleccions presidencials pactades per un Nicolás Maduro debilitat. A l’Àfrica hi ha 16 convocatòries electorals, tot i que només sis tindran lloc en països considerats com a democràcies. Les eleccions generals a Sud-àfrica poden confirmar l’afebliment del Congrés Nacional Africà (CNA) trenta anys després d’aquells comicis del 1994 que van marcar l’inici d’un viatge democràtic dominat pel CNA.
També a l’Índia Narendra Modi aspira a renovar un tercer mandat a la primavera, davant una oposició que es presenta més unida que mai.
2024 comença marcat per un món cada cop més divers, definit per aliances i interessos canviants. La sensació de desordre no és nova, ni tan sols la seva acceleració. Però cada any s’accentua l’erosió de les normes internacionals vigents i augmenta la imprevisibilitat.
